No, aquest apunt
no té res a veure amb el tenista de les Illes. La veritat és que aquest dia per
molt que una s'esforci no acaba de ser un dia normal. Ja he dit tantes vegades
com he pogut que el Nadal no m'agrada (insisteixo, no té res que veure amb el tenista),
però de normal res. La melangia sempre envolta aquest punyetero dia que
l'entorn insisteix en convertir-lo en anormal. Com diu el Joan "Hollywood
fa molt de mal", perquè n'estem ben farts de pel·lícules a on l'esperit de
Nadal ho envaeix tot, fins el punt de convertir el fill de puta més gran en el
ser més entranyable imaginable i això no és veritat. Així que com no hi ha
manera d'evitar-ho nosaltres també juguem, i aquest any ho hem fet amb un clàssic:
platillo de rap amb escamarlans i sípia. Com sempre acompanyats del nostre amic
Juli.
Bé, tot remollat amb cava català, per favor, i al Juli li hem regalat una llauna de caramels amb sabor a Jack Daniel's, que després de provar-los hem de dir, sincerament, que no ens han agradat gaire, però només per la llauna ja valia la pena aconseguir-los.
I això és tot. Aquesta és la nostra manera de convertir un dia qualsevol en una festa particular, que d'això es tracta, envoltar-se de gent que t'estima i a qui estimes.
