Cocido montañés

Ahir va fer 24 anys que va morir la Montse, la germana del Joan. I per recordar un "cocido montañés" que es van cruspir ella i ell a Santander em vaig decidir a provar  fer-ho.

Vam buscar la recepta al Google: es posen en remull la nit abans les mongetes del ganxet i s'adoben les costelles de porc també la nit abans amb orenga, pimentó, sal, pebre, all trinxat, oli i aigua. Quan ens disposem a fer el cocido li treiem l'aigua a les mongetes les fiquem a l'olla amb un tall de cansalada, les costelles adobades, xoriço fresc, un os de codillo i mig peu de porc i tot cobert d'aigua i a bullir una hora i mitja a foc lent. Després afegim les patates, la col i pimentó dolç  durant uns 20 minuts més i al final quan quedin 10 minuts afegim la butifarra.

Com que el cocido era especial vaig anar als xinos i vaig comprar la bandeja per ficar tota la teca i uns bols superxulos per ficar les mongetes amb la col i les patates. No sé que faríem sense els xinos!!!

Ep, i per fer anar avall tot aquest tiberi, un somontano de Barbastro.

Aquest plat segur que al meu pare li encantaria.



Dia de Reis

Menys mal que sempre ens quedaran els d'Orient perquè aquests no tenen gendres "mangantes" ni depenen de quantiosos presupostos per mantenir les seves cases reials ni l'ordre diví que justifica la seva existència. Tot plegat molt democràtic, sí senyors.

Els autèntics són màgics, mai més ben dit. Ho dic perquè fixèu-vos com van canviant els temps tan sols mirant com evolucionen les nines. Al meu temps era tot un privilegi que et portèssin una "Rosaura". Una nina tan gran com jo amb la que havia de barellar-me perquè no em treiès espai al llit a l'hora d'anar a dormir i que tenia dues cues de cabell retràctils, això sí dura com una pedra. En canvi ara les nenes o els pares de les nenes es barallen a les tendes de joguines per encarregar als Reis unes nines diminutes i d'estil gòtic que diuen ser les filles dels monstres més populars de l'història.

Nosaltres hem tastat un picantó farcit de pernil amb cebetes i patates, tot rostit amb romaní, alls, tomàquets i un rajolí de conyac.

I de postre un flam de turró i unes galetes de Camprodon que la nostra veina Neus ens ha portat aquest Nadal.