Concert per la Independència 29 de juny 2013

 

Nosaltres hi vam ser!!!, i tú també Joan per suposat...

 

 

Les entrades les va treure l'Àngels  el primer dia que van sortir després d'un munt d'hores, teníem moltíssimes ganes que arribés el dia !!!

 

 

Els pels de punta...

 

 

amb el meu amor particular...

 

 

en un núvol blanc...

 

 

tossudament alçat...

 

T'estimo Joan, promesa complerta !!!

 

 

 Joan hi vam ser tots...

 

 

 una foto...

 

 

per formar part de l'història !!!

 

 

 

 

La pregunta adecuada, resposta esperada..., casanova i narcicisme, la mentida de la vida en Sant Pere

 

El dimecres al CCCB a una conferència sobre autoinmunitat, cervell i ment. Tots som biomolécules, això jo crec que defineix el carácter i la manera de ser, pura química. Xarla entenedora però està clar que tothom ven el seu producte com pot, tot són tractaments estupendos però parlen poc dels efectes a llarg plaç..., no vaig estar-me de fer la pregunta del millón a la que ningú fins ara m'ha respòs, aquest neuròleg sí, encara que diu ell que surt de la seva especialitat, no senyor..., en neurologia es tracta malalties autoinmunes amb interferon d'una manera molt alegre i després passa el que passa..., que quan fas la pregunta adecuada, tens la resposta esperada..., només cal saber-la fer en el seu moment que la obviedad se manifieste...

 

 

Dijous per fer temps abans de Narcís And Eco, teatre a l'aire lliure dins del recinte de l'Institut del Teatre amb una altra obra sobre els casanoves que juguen amb dos dones al mateix temps enviant-lis el mateix missatge, ell sense cap intenció de casar-se i descobert per una d'elles, amb excuses sense sentit i bora el victimisme. El mateix dia vaig acabar amb un narciciste del copón bendito (Narcís And Eco) que només estava enamorat d'ell mateix i deia que estimava a Eco...

 



 

 

 

I la nit de Sant Pere una altra obra, aquesta de titelles. Aleshores, pot un titella estimar? O patir un desamor? Ser malvat? I, a la fi, pot un titella rebel·lar-se? Doncs sí, les persones som titelles que estimem, patim desamor i altres titelles fan mal amb la mentida i el titella que estima es rebela, no té cap sortida més davant la mentida... porque se coge antes a un mentiroso que a un cojo

 

 

 



Sant Joan sense tu...

 

La nit de Sant Joan aquest any  no tenia plans, al final un munt d'ells, passar-ho amb l'Esther, amb el Juli però al final ho he fet amb l'Ave com en un principi estava previst, la veritat és que no volia passar aquesta nit sola i es tractava de fer algo diferent... I tant ha estat no una nit sola, ha estat una nit i tot un dia de Sant Joan amb gent molt maca. Hem estat a casa de la Montse i el Gerard, persones encantadores i generoses. Bon sopar, uns musclus que va portar l'Ave, una barbacoa amb patatetes al caliu, bona amanida i molt bona companyia.

 

 

Una nit amb coca, cava i focs artificials..., i sense tu..., uffff què fort!!!

 

 

 

 

Ave Eva, un vídeo sin pudor

 

Imatges inèdites del nostre viatge a Mallorca, això el títol ho diu tot, l'ha proposat l'Ave, jajjajajaj, la sorpresa esperada i el puto cristal del bareto que una mica més i em trenco el cap, jjajajjajaj!!!, la frescor de la pomada va anar bé...

Menjar en un pim pam...

 

Dissabte menjar en un pim pam que després marxava a veure dansa. Un cuscús amb pèssols, prunes, alls tendres, ametlles i gamba.

La comunicació entre nosaltres és cada dia més accessible gràcies als avenços de la tecnologia de l'electrònica. Mentre uns fugen d'aquesta nova forma de sentir-se més a prop, altres s'acomoden darrere de les pantalles i amaguen el que més els defineix en aquesta vida. Jajajjajajaj, jo m'acomodo darrera la pantalla de l'ordinador??, jo crec que no, surto, parlo, miro. Això sí després ho escric tot al blog, bé per mi és com un diari chorra dels meus dies, perquè la profunditat de tot plegat està molt a dintre meu, molt..., només la conec jo..., això "Les coses de l'Eva", o millor dir "Les paranoies de l'Eva", aquestes me les guardo per mi sola.

 

 

Anem a Japó, a la Picina i a la Monumental..., tot en una tarda-nit...

 

Ahir tarda molt aprofitada, vaig anar amb la Neus a l'Institut del Teatre però abans vam passar per CaixaForum  per fer temps abans de veure l'obra de teatre La Picina.

 

 El tema era com ha influenciat en l'art la cultura japonesa.

 

 

Bé, en realitat era agafar tota una sèrie d'objectes, pintures, biombos, llibres... que feien referència a la cultura japonesa i fer l'exposició, sin más fondo que este...

I després a l'Institut del Teatre, converses en una picina a on ningú es banya, on es parla dels diferents blaus, de la por, del suicidi, del pas al buit, de córrer,  de l'enveja, de les papallones a la panxa, de la música que poses quan fas l'amor, del record del detall quan és el més dolorós, de lo difícil que és plorar sota l'aigua, del PH de les llàgrimes...

 

 

Al acabar una quedada amb el Juli, goitaaaaaa, estava arreglant a casa seva unes aixetes amb la clau anglesa que utilitzava el Joan a Metodologia, uffffff no m'he pogut estar de tocar-la i fer una foto...

 

 I com no, a omplir la panxa a la Bodega Monumental de Carretera de Sants. Ja l'havia apuntat com a punt per a visitar, al Facebook trobes coses interessants, jajjajjajajaja

 

 

 Autèntica...

 

 

 Foto dels anys 60 amb el SEAT 600, genial!!!, cotxe que hem tingut tots, bé els meus pares en teníen un, jo encara no havia nascut, jajajjajajaajaajaj

 

 Comencem???, amb una birra...

 

 

 bon pernil,

 

 

pa de coca amb tomàquet,

 

 surtit de formatges amb codony i ametlles,

 

musclus de la Tere, picantets,

 

 

 una bombaaaaaaa!!!!,

 

Postres??, sí com no, macedònia amb yogurt i rissoto, jjajajaja, arrós amb llet i canyella,

 

un cuadre molt i molt interessant, únic...., jajjajjaajajja

 

el nostre amic Juli que está cuando está como siempre...

 

 i fi de festa amb un Alexandra i un cocktel de champanye,

 

 

 a la Garrafa amb música en directe dels Beatles..., tot en una tarda-nit...

 

 

El mussol i la gata

 

Sóc asidua a l'Institut del Teatre, jajajjajajajaja, m'agrada molt tot el que fan, ahir una obra d'amor, de desig, maltractament psicològic, on els papers cambien... el personatge dominant passa a ser dominat i al revés, un perdó, i tornar a començar..., cómo la vida mismaaaaa!!!

TNC i Tremendaaaaaa...pizaaaaa, jajjajjajajaj



 

Dimarts al Teatre Nacional de Catalunya, no havia estat mai i no sé si tornaré a estar..., jajaajjajjaaj. La Neus la meva veina m'havia aconseguit una entrada per veure una prèvia a la Sala Petita del TNC, l'experiència ha estat molt xula. L'obra de teatre era una paranoia sobre els bancs, els diners, una història irreal dintre d'una real, personatges de ficció que es feien reals, al final el dolent la pringa, andaaaa ja us he explicat el final, que dolenta que sóc..., jajjajajajjajjaajjja.

Gràcies Neus m'ho he passat pipa, ahhhhh i després les llumetes del so, genial, jajjajjajaj!!!!!

 

I dimecres una piza per sopar amb la Tomi a Bonanova, ostiaaaa qué pijassss!!!, es que la Tomi treballa per allà i es veu que han obert una pizzeria nova i m'ha trucat per anar, doncs allà que voyyyyy!!!

 

 

 Està al carrer Maó 25.

 

 

 És molt petiteta però acollidora, només la barra i tres taules.

 

 

Les pizzes variades: sobrassada, ceba caramelitzada i butifarra, quatre formatges, salami trufat, , dàtils i una cosa que no me'n recordo que era..., jajjajajajaj

 

 Totes al tall i al pes.

 

 

 I calentetes que m'he cremat el paladar, què bèstiaaaaaa!!!

 

 

 Bona cervesa.

 

 

 Las pijas de Bonanova !!!, jajajajajajajajajaj.

 

 

Uffff, quan hem vist els plats, hem pensat ens hem passat, bé si sobra pa casa, pos no ha sobraooooo naaaaaaaa, nos lo hemos zampao todooooooo!!!!

 

 

I una foto pel record del cuiner i el cambrer, molt simpàtics!!!

Recordèu, Maó nº25..., jajjajjajajajajaj

 

La dona que volia ser rei

Dins del IV Cicle de Lectures Dramàtiques d'autores contemporàneas Primavera Vaca de la Fundació SGAE, avui s'ha realitzat una obra de teatre llegida amb IPADS i móvils, molt innovador.

 

 A la sala Mompou de SGAE del Passeig Colom s'ha desenvolupat l'obra com si fos una habitació d'hospital, un pare que mor, una herència i un lluita de poder...

 

 

 La noia que està més a la dreta és la guanyadora de l'adaptació de l'obra Shakesperiana Macbeth.

La del micro és la directora d'aquesta adaptació moderna d'una obra clàsica, on els personatges són interpretats per dones independentment del sexe dels personatges, quelcom diferent...

L'obra ha estat capaç de plasmar  la lluita de poder, les estratègies per aconseguir-ho i que tot això  no té época...

 

M'ha agradat molt i molt...

 

 

 

 

Dissabte dansa contemporànea.

 

ESPECTACULAR !!!

 

 "Encuéntrala por favor!!!, si ella muere, por mí la puesta en escena del mundo la pueden quitar, ...luego tendrán que enrollar todo el cielo y cargarlo en un camión de remolque y llevárselo..., y habrá que desactivar esta hermosa luz del sol, que me gusta mucho, pero mucho..., sabes por qué me gusta tanto? porqué me gusta ella iluminada por la luz del sol, mucho..."

 

 

I diumenge dinar bolivià amb la Tomi.

 

 

 Maca la bandera de Bolivia...

 

 

 Mocochinchi, beguda dolça per acompanyar,

 

 

 Llajwa, picant que es fica a tot, però a tot eh!!!!

 

 

 Laping, que és garrí al forn, la carn molt tendra,

 

 

 i ànec al forn, deliciós...

 

 

El restaurant és al carrer Castelao 87 a Sta. Eulàlia  a prop del carrer Comerç on viu la Tere..., què curiós jo que no havia anat mai per Hospitalet al final m'ho coneixeré a la perfecció, jajjaajjajajaja

 

I després de menjar molt bé amb la Tomi teatre "Les vaques sagrades", són les persones revolucionaries que es sacrifiquen per la llibertat per sortir de la merda de vida imposada...

SENSACIONAL !!!

 

 

El Pràctic i Tirsa

A lo pràctic per anar al Pràctic, guía de Barcelona en mà i a intentar no perdre's, jajjajajajja. Havíem quedat divendres a les 21:20 allà  a la porta, jo que vaig anar caminant de casa fins allà i no me'n recordava del número i em vaig equivocar en lloc d'anar a la dreta Constitució vaig anar a l'esquerra, tontaaaaaaa!!!!! Truco a la Tere, ring, ring, "escolta quin número exacte és?", "pos no sé és Constitució Riera Blanca", "per tu Riera Blanca que és?, "Tere per mi Hospitalet es terreno por descubir, jjajjajajajajja", "on la Citroën, pos allà", "vale allà vaig, jajjajajaj"

 

 

 Touché !!!, una mica més i no el veig...

 

 

 Ja a dintre..., el lloc un bar normalet de barri,

 

però acollidor sense pretensions.

 

 

Una llista de tapes la mar de sugerents, i comença l'espectacle...

 

 

Pa de coca amb tomàquet i oli d'oliva  verge,

 

 

patates bravíssimes amb salsa rocoto i all i oli lleuger,

 

 

orella de porc cruixent cuita a 70º (el plat estrella, després parlarem d'ell),

 

 

espàrrecs triguers a la planxa amb parmesano,

 

secret de porc ibèric amb chimichurri,

 

 

musclos amb tomàquet i alfàbrega,

 

 

uns postres collonuts,

 

i la foto amb la Tere, la Pilar i l'Andrés el cuiner d'aquests meravellosos plats.

 

 

Aquest deliciós sopar valia acabar en el Tirsa, lloc emblemàtic d'Hospitalet.

 

 

Començant per una pinya colada i dos mitjos Gintònics,

 

 

i després uns altres dos mitjos Gintònics més...

 

 

andaaaaaa quina casualitat !!!, el Tirsa ho junta tot, han anat a petar allà els cuiners del Pràctic (a la dreta) i el Pere i l'Eduard que formen part de l'àrea de formació de l'ajuntament que són els que ens havíen fet la foto amb l'Andrés al Pràctic. El Pere (que no li sortia la paraula Gintònic, jajjajajaja) i l'Eduard portàven de les dues del migdia fent cates de tapes per un concurs, imaginèu quina feinaaaaaa més gratificant. Parlant i parlant l'Andrés i l'Eduard havíen format part el catering del Bulli.  Cuiners que viuen la seva feina amb passió i es nota quan parlen d'ella, quan t'expliquen els ous poche, un risotto a la Thermomix o el plat estrella del Pràctic, l'orella cuita a la Ronner durant 10-12 hores a 70º recepta adaptada del Berasategui.

 

"I la cuina i la beguda formen part de la cultura", frase del  Manel del Tirsa a qui li van donar un premi al millor Gintònic al 2011.

 

El Manel ens ha fet una mica de culturilla explicant-nos l'orígen del Gintònic a l'Índia,

és un CRACK!!!

 

I l'Enric el barman del Tirsa amb els seus lios amb les dependentes dels Mercats..., jajjajajaja

(no pensèu malament, pobre, una víctima del desparpajo d'elles, jejje)

 

 

L'Albert cec pel meu flash !!!

 

 

I la  Miriam una eficient barman feliç també de la seva feina, això es nota..., no??

I l'Eduard que ens ha desvelat perquè ara estan de moda els Gintònics, invent dels cuiners com a digestiu..., i nosaltres vinga a veure Gintònics, total la Tere i la Pilar 3 mitjos Gintònics, jo 2..., jjjajajjajajajaajjaja!!!!!

 

 

Un regal..., perfum de Gintònic, jejjejjejejjeejej !!!!!

 

 

Bé, tot plegat una nit rodona com la matrícula de la moto de la Pilar, qué fuerteeeeeeeee !!!!!, li serveix per no equivocar-se de moto..., jjajajajajajajaj, a què sí Pilar???

I contra el mal la hormiga atómica!!!, y yo cateta de mí dient "y esto cómo coño se pone ??", i la Pilar "con el cristalpalanteeeeee"!!!!!, jjajajajaj.

Una nit molt i molt divertida amb la capça de 12 Cariocas, jjajajaja (la Tere ja sap de què parlo, jajjajajajjaj) i a on hem conegut a persones que viuen amb passió la seva feina, bé feina que es converteix en devoció...

 

La sort de fer el que a un li agrada és la felicitat!!!