28 de maig Xampinyons!!!

Ahir el Guaca-Guaca el vam fer nosaltres per gaudir d'un joc magnífic. Trixant l'alvocat, tallant ceba tendra, pebrot vermell, tomàquet, unes gotes de llimona, oli, sal i pebre amb uns Doritos.

Aquestes aletes de pollastre ens van ajudar a volar a Londres, fregides amb sal, pebre i orenga, amb foc molt i molt lent per aconseguir un toc cruixent.

El nostre somni es va fer realitat amb uns núvols de sucre.

La constància i el treball té un premi,

i les ganes de viure també.

Un "chist":

-Va un argentí, un canari i un asturià... l'has pillat?... La defensa del Manchester tampoc!!!!, jejeje.

Reflexionem, ens obliga la llei...

Reflexionem, ens obliga la llei, en un dia de silenci polític vestigi de la Transició, obsolet i anacrònic. Aquest crit mut significa molt. Significa decepció, indignació en un acte de respecte i totalment pacífic.

Braves,... BRAVO BARÇA!!!

BRAVO BARÇA..., amb dos pebrots !!! el valor de tenir valors... tot lliga.

En honor vostre, nosaltres també tenim valor per menjar-nos aquestes patates braves que tenen el seu punt picant. Començant saltejant una punta de bitxo a la paella amb oli durant uns segons. Bullim les patates, "les pelem" (ho dic per l'episodi anterior esparraguil, jejejeje), les ratllem i les posem en un bol amb el bitxo saltejat, una mica de pebre vermell dolç i picant, sal i oli, barregem i fem les boles amb la massa. Les passem per ou batut i farina de galeta i fregim. La salsa brava es fa amb ou, all, pebre vermell picant, tabasco i la resta del bitxo d'abans i triturem amb el túrmix mentre afegim l'oli.

I per acompanyar unes costelletes de porc enfarinades i fregides, amb un últim punt al forn amb all i julivert.

Espàrrecs

No tot són èxits. L'altre dia a la verduleria vaig veure espàrrecs blancs que tenien molt bona pinta i vaig volguer sorpendre al Joan amb una novetat. Avui mentres el Joan estava a l'ordinador jo estava fent els espàrrecs i...

- Joan, no sé que passa però els espàrrecs estan amargs.
- Com?, però com els has fet?
- Doncs com diu el paquet. Cocer y comer.
- Però els has pelat?- ha dit el Joan.
- Ah, però s'han de pelar?
- Jo crec que sí, però ara ho mirem al Google.

I sí, efectivament, s'havíen de pelar. La qüestió és que ja ho posava al paquet però com cada dia llegim menys i pitjor m'he menjat la primera paraula i això ha impedit que mengéssim espàrrecs frescos. I perquè no em sortís una piga per desig insatisfet sempre queda el recurs dels espàrrecs en conserva. De Navarra, per descomptat.

Mandonguilles

Avui hem fet mandonguilles amb sípia. Mentre fèiem les mandonguilles la sípia ha estat una bona estona al foc amb vi negre. Les mandonguilles les hem fet amb carn de vedella i bacon picat, pà ratllat, sal, pebre, ou, all, julivert, i formatge ratllat. Els hi hem donat la forma les hem enfarinat i passat per la paella, les hem reservat i hem fet el sofregit amb ceba, tomàquet, afegint el vi que teníem amb la sípia, una bona picada i per últim les mandonguilles. Ha fet xup-xup i al final hem ficat els pèsols. Ha estat un bon dinar i molt contents perquè l'Alonso ha quedat tercer a Turquia, un brindis amb un Valduero del 2007 per Ferrari.

Jajajaja, jo també he corregut a Ferrari!!!

Al 2002 vam fer una cursa mixta de Karts, era una carrera internacional ja que dues noies de les que corríem eren hindús, jejeje. De les tres dones que corríem jo vaig quedar la primera, una es va estampar i l'altra era més dolenta que jo. El Joan que estava al Paddock Vip, jejeje, estava atent a la meva carrera i em va dir que a cada volta anava més ràpid, millorant temps, com va dir aquella a la tele: "iba rápido como un pepino".

Això sí, al dia següent tenia "unas agujetas" als braços i als pectorals,... para flipar !!!

Platillo de verdures i marisc

Això és un plat per llepar-se els dits i acabant repassant el plat amb una mica de pà. Molt senzill, tallem les verdures a tires (ceba tendra, porro i pastanaga), les dorem una mica, una mica perquè han d'estar al dente, posem sal i pebre i un rajolí de "fino", incorporem les cloïses i els musclos, sal i pebre i tapem l'olla fins que les bitxos s'obrin i ja està..., sí, sí, ja està !!!

Sorpresaaaaa !!!

Ahir va venir la Tere de visita i un cop més vam tenir una bona excusa per preparar un Gintonic de manual. Va ser, com sempre, molt agradable i amb l'afegit d'una sorpresa que feia dies estava anunciada, però que ho va ser de veritat. La Tere ens va fer el símbol de la nostra productora i segell de la nostra identitat en plata per poder-lo portar com a penjoll.

Bé, Tere, agraïr-te molt i molt el teu detall i la teva companyia.

Gràcies !!!

Semifinal Xampions

No podia ser d'una altra manera havíem de guanyar el pase a la final i així ha estat. Nosaltres per donar suport als jugadors vam sopar xapata amb tomàquet, oli i sal i una mica de pernil.

I no podia faltar una cervesa catalana, com autèntics "putos catalanes".

I al final "revolcón incluido"!!!