Àngel

És la Mª Àngels, una persona molt bona, de molt bon cor. Capaç de fer-nos riure i de fer-nos plorar parlant del passato remoto i del passato prossimo. Capaç d'escoltar i entendre més enllà de les paraules.

Va ser ella qui ahir ens va convidar a un Caliu. Tot un espectacle !!!

I si parlem d'espectacle la pluja que va caure quan fèiem el café, 30 llitres a Barcelona. La Mª Àngels deia:

- a veure si m'hauré de quedar a dormir amb vosaltres, jejejeje...

Ja saps MªÀngels, casa nostra és casa teva.

Un petó de tot cor per tu !!!

Dinar de fi de curs

És costum que abans de vacances la gent es reuneixi al voltant d'una bona taula amb bona companyia. Nosaltres també ho hem fet. Han vingut a dinar a casa la Garbiñe i la Montse, que entre altres coses formen part del nostre petit equip de supervivència. El millor del dinar la companyia ja que la teca, tot i sense perdre els nostres nivells de qualitat, ja l'he fotografiat més d'un cop.

La Garbiñe va portar el vi, una petita joia que tots vam homologar i vam reconèixer el seu bon gust.

Gràcies a totes dues !!!!!

http://www.adictosalalujuria.com/2010/10/destrankis-2008-celler-aixala-i-alcait.html

Cabrit al forn amb herbes aromàtiques

A què estan guapos la Tere i l'Andi? Ahir van venir a dinar i va ser molt agradable la seva companyia. Entre els problemes que té l'Andi amb el 5,6,8, el "guassaaa" de la Tere i els problemes psiquiàtrics de la seva gosa vam passar una bona vetllada.

Per dinar vam fer cabrit al forn amb herbes aromàtiques. La recepta la vaig treure fa temps d'un llibret que em van regalar al Caprabo titulat "Cocinar en casa con Caprabo y Ferran Adrià". No podrem anar al Bulli però ahir vam "esferificar" aquest cabrit a casa.

Els ingredients, els següents:

- julivert i all picat negats amb aigua.

- oli amb festucs picats, orenga, romaní, farigola, pebre i sal.

- un pot de bolets variats.

- patates al microones.

Salpebrem i untem el cabrit amb l'oli d'herbes aromàtiques i ho posem al forn a 180º durant quasi bé dos hores i anem afegint l'aigua amb el julivert i l'all perquè no quedi sec.

I cap el final afegim els bolets variats i les patates tallades per la meitat que abans les hem passat pel microones.

Per acompanyar un guacamole fet amb la Thermomix. Necessitem dos alvocats, una ceba tendra, dos tomàquets sense pell, un troç de pebrot vermell, suc de llimona, oli, sal i pebre, 15 segons, velocitat 4.

Es serveix en un bol amb Doritosi i qui vulgui que es posi una gota de Tabasco, i andalé, andaléééééé!!!!!

Aquesta xapa amb iman li va regalar la Tere al Joan. És la foto de la Montse, la germana del Joan. T'ha quedat molt xula Tere!!!!

I per acabar els postres i el cava els van portar la Tere i l'Andi. Una tartaleta de fruits del bosc amb crema. Què bona!!!!, quedava un últim troç i no se'm va resistir. Era de la pastisseria a on el Joan em volia portar quan volia lligar amb mi, jejejejeje, no vam anar mai, no va fer falta, em va lligar igualment.

GRÀCIES TERE I ANDI!!!!!!!

Tomaquera

Avui volíem fer un homenatge a un lloc singular. Com portem dies parlant de cargols ràpidament ens va venir a la memòria els millors cargols que mai hem tastat. Avui parlarem del restaurant "La Tomaquera", al Poble Sec, al carrer Margarit cantonada Magallanes. El primer cop que em va portar el Joan no ens van voler donar de dinar i jo li vaig dir que allà no tornaria mai més. Ell em va dir que tenia que donar-li una segona oportunitat.



Així que passat un temps prudencial vam tornar a intentar-ho i aquest cop va ser possible sopar i degustar els magnífics cargols a la gormanda i un entrecot d'una carn molt bona. Això sí, en aquest restaurant s'havíen de respectar unes regles peculiars, com ara... no es poden fer reserves, de fet no tenen ni telèfon, tampoc pots ocupar la taula fins que no estan tots els comensals del grup, és a dir, si anèu sis a sopar han d'entrar els sis a l'hora ja que si algú arriba tard i el Manel, el propietari, descubria l'engany s'emprenyava com una mona. Tot i això, tot i les peculiaritats del Manel, totes les vegades posteriors que hi vam anar ell va ser capaç de ser sensible de les discapacitats visibles del Joan i sempre li portava l'entrecot tallat per estalviar-li la feina.

Les últimes notícies són que el Manel va morir, però que el restaurant segueix funcionant, així que qualsevol dia d'aquets montaré una expedició, amb carmanyola inclosa, a la recerca d'aquells cargols tan bons i ja us explicaré si ha estat possible.

Per cert, m'oblidava de dir que el vi que servien era bastant perillós. Aquella primera nit que vam sopar allà, al sortir del restaurant, vaig tenir que estar més de tres quarts d'hora sentada a un banc abans d'agafar el cotxe, això sí contenta com una mala cosa.

Peus de porc i cargols

Així sen's va quedar la cara al Joan i a mi després de menjar-nos uns peus amb cargols que vaig fer diumenge, ja sé que no és menjar per l'estiu però ens venia de gust.

Vaig bullir els peus amb un bon ramat d'herbes (julivert, pastanaga, ceba), sal i pebre en grà durant 1 hora i 45 minuts.


Per una altra banda vaig bullir, amb llorer i pebre en grà, durant mitja hora els cargols congelats que vaig comprar a la Sirena perquè a on podia comprar cargols vius ara han posat una sabateria.

Un cop bullits els peus els vaig enfarinar i els vaig fregir.

Al mateix oli de fregir els peus vaig sofregir ceba i tomàquet i ho vaig cobrir amb el brou de bullir els peus. Vaig afegir els peus, els cargols, taquets de pernil i bacon fumat i bitxo. Vaig deixar coure 20 minuts i quan faltaven 10 minuts per acabar vaig afegir una picada amb una mica de brou de la cocció.

I aquí està el resultat !!!

I una coca d'ametlles que "em va portar" la Neus i el Josep Mª, dic que em va portar perquè així li va dir la Neus al Joan:

- he portat una coca per la teva dona.

Osea jo. Bé, el Joan l'ha tastat una mica però només una mica perquè era per a mi, jejejejeje.

Seques amb botifarra

Una recepta molt difícil de fer, jejejeje. S'agafa un pot de mongetes del ganxet, es passen les mongetes per la paella amb oli i una mica de panceta, pebre i sal. En una altra paella fem les botifarres i quan emplatem li posem una mica d'allioli per donar gust a les mongetes i a la botifarra. Uffff un plat de dificultat altíssima !!!

Anem de tapes

Continuem de San Fermín i ho fem anant de tapes des de casa, jejejeje. Uns taquets de formatge i per empassar-los un vi d'Otero de terres de Castella.

I per acabar uns xipirons que feia temps que volíem fer. Al vídeo apareixo amb guants de cuinera professional, de professional res de res. Es que fa un mes i mig em vaig punxar amb la punxa d'una pinya i vaig anar al dermatòleg i em va dir: tapar i no mullar. Em va receptar una pomada que sembla que funciona; aquest dermatòleg sí que és "muyyy profesional" (pel·lícula Airbag).

Nosaltres també anem de San Fermín

Sí ja sé que demà és San Fermín, la nostra amiga Esther ens ha dit que hi anirà, però nosaltres avui també hem anat de San Fermín un dia abans. El Joan ha lidiado amb el toro més xungo, sortir al carrer després de tres anys i mig de "encierro voluntario". Aquest és tot el material que ha necessitat: el respirador, la mascareta, el cinturó per controlar el tronc, la clau allen per regular el capçal i la cunya per aguantar la porta de l'ascensor mentre fem la maniobra per entrar en ell i baixar al carrer.

I tot ficat a la nostra maleta de viatge.

A les 11:00 quan li hem dit a la Tomi que deixés de fer tot que ens anàvem al carrer s'ha sorprés i s'ha alegrat molt. Només hem estat deu minuts al carrer, suficients per dir que hem fet el cim. Li hem promés a la Tomi que a la pròxima la convidarem a una cervesa.

Feia una setmana que el Joan em va dir:

- a les pròximes eleccions sortiré al carrer i votaré; però abans fem la prova a veure que.

Jo com en tot respecto el seu tempo. Només puc dir que el Joan és el meu heroi i puc dir que ha vençut al toro, hay vaaaaaaaaaaaaa la ostiaaaaaaaa!!!!

T'estimo !!!!!!

Carbassons farcits de carn

Aquests carbassons són una variant d'una recepta de les cuineres de Salt, de la Fina Soler que va sortir l'altre dia al Cuines de TV3. Per començar tallem el carbassó per la meitat, el bullim en un cassó amb aigua i sal durant 5 minuts, el refredem en un bol amb aigua i gel. Traiem la polpa i reservem. La Fina feia un sogregit de ceba amb botifarra, jo l'he fet amb ceba però he aprofitat el relleno de carn de canalons que tenia congelat i he afegit el carbassó reservat. Es rectifica de sal i pebre i una mica de pa ratllat, ella posava nou moscada, a nosaltres no ens agrada així que res de nou moscada. Ara només queda farcir els carbassons i cobrir-los amb formatge ratllat i gratinar al forn. Al meu carbassó li vaig afegir beixamel abans de gratinar, al Joan la beixamel no li agrada gaire, així que el meu estava ben plé.