dimarts, 25 de desembre del 2012

Nadal


No, aquest apunt no té res a veure amb el tenista de les Illes. La veritat és que aquest dia per molt que una s'esforci no acaba de ser un dia normal. Ja he dit tantes vegades com he pogut que el Nadal no m'agrada (insisteixo, no té res que veure amb el tenista), però de normal res. La melangia sempre envolta aquest punyetero dia que l'entorn insisteix en convertir-lo en anormal. Com diu el Joan "Hollywood fa molt de mal", perquè n'estem ben farts de pel·lícules a on l'esperit de Nadal ho envaeix tot, fins el punt de convertir el fill de puta més gran en el ser més entranyable imaginable i això no és veritat. Així que com no hi ha manera d'evitar-ho nosaltres també juguem, i aquest any ho hem fet amb un clàssic: platillo de rap amb escamarlans i sípia. Com sempre acompanyats del nostre amic Juli.

Bé, tot remollat amb cava català, per favor, i al Juli li hem regalat una llauna de caramels amb sabor a Jack Daniel's, que després de provar-los hem de dir, sincerament, que no ens han agradat gaire, però només per la llauna ja valia la pena aconseguir-los.


I això és tot. Aquesta és la nostra manera de convertir un dia qualsevol en una festa particular, que d'això es tracta, envoltar-se de gent que t'estima i a qui estimes.

dissabte, 22 de desembre del 2012

Comencem bé...

 
 Comencem bé i encara no és Nadal...
Uns bombons,
 
 
 amb una safata de fruits secs montats per la nostra amiga Tere,
 
 
 amb molt de gust,
 
 
 uns bocatas de Can Conesa que va portar la Tomi, un Aranès,

 
 i un Menorquí,
 
 
i un ram de flors de la Montse, que no es menja però és tan macoooooo!!!!!!
 
A totes, GRÀCIES!!!!
 

dimecres, 5 de desembre del 2012

Anèu preparant el Nadal !!!

 
L'altre dia vaig anar a comprar el pà als meus amics de Cal Forner i vaig veure aquesta propaganda, li vaig comentar al Joan i em va dir:
-Fes una foto i ens ho mirem.
No ha calgut foto, ells ja tenien preparats els triptics i jo com bona clienta els hi faig propaganda. Fins i tot et cuinen la carn, que tu els hi portis, al seu forn, a més de fer tot el que veièu. Quina feinada!!!

 
Recordèu: CAL FORNER C/JOAN GÜELL 125 TLF: 933392158

diumenge, 25 de novembre del 2012

Comença el camí...


Avui 25 de novembre de l'any 2012, un dia molt important per nosaltres. Comença el camí per a la Independència, serà un camí llarg i difícil ho sabem però és ara o mai. Un dia tan important que no volíem passar l'ocasió de fer-nos aquesta foto després d'exercir el nostre dret al vot, aquesta vegada no ha costat tant.

 
Tot estava ja controlat i preparat amb antelació per no tenir problemes.
 
 
I per dinar uns canelons amb salsa de ceps, quatre per barba, com les quatre barres catalanes... jajajaja!!!!

VISCA CATALUNYA LLIURE !!!
 
 

diumenge, 18 de novembre del 2012

Xurros amb xocolata


El Joan un dia li va dir a la Tomi que portès xurros per fer-me una sorpresa. I com ell no pot callar m'ho va dir, menos mal que m'ho va dir, així vaig poder comprar la xocolata en pols i la llet. Un cop comprat tot només faltaven els xurros, la missió de la Tomi era trobar una churreria a prop de casa per portar-los pel matí per esmorçar, al barri a prop d'una residència d'avis hi ha una.
 

Dijous passat la Tomi truca al telèfon a les 8:45 del matí dient:
- Tardo 10 minutos que estoy comprando los churros.
I jo li contesto:
- Ahora mismo me pongo a hacer el chocolate, jajajjajajajja!!!!!


Ens vam posar com el nen de la foto!!!, i a mi em van fer molt feliç!!!
 
 
GRÀCIES!!!!
 
 

diumenge, 11 de novembre del 2012

Pasta fresca de "Los italianos"


Aquí teniu uns spaguettis amb salsa bolognesa i camagrocs. Divendres vaig anar a comprar la pasta fresca a "Los italianos" del carrer Les Corts nº5, i ja que estava allà també vaig comprar la salsa bolognesa. I els camagrocs són del mercat. He de dir que la pasta està molt bona i la salsa també. Un dinar per un dia que no saps que fer, boníssim!!! 


http://www.lositalianos.es/

diumenge, 4 de novembre del 2012

"HOY" xino


 
 
Joan: -Aquí te mando la calta del HOY. Como velás los plecios están actualizados. Escoge lo que quielas y dinos a qué hola podlás pasal a recogel·lo.
 
Juli: -Un poco calo, ¿no?, o está en yen's?
 
 
Aquesta és la reproducció exacte de la conversa mantinguda per email entre el Joan i el Juli. Extranya manera de convocatòria per dinar plegats, però donades les circunstàncies és una de les maneres que tenim per tastar vells sabors. Estem parlant del restaurant xinès "Hoy" de la Travessera de les Corts i aquest va ser el segon lloc on el Joan em va portar una nit a sopar al poc de conèixen's. Ell diu que ho coneix des de l'any 1980 i que li va ensenyar el seu amic Javier que ara viu a Menorca. Curiós perquè el Joan ha viscut gairabé sempre al barri i no el coneixia fins llavors. El tracte sempre ha estat molt agardable i fins i tot es pot dir que és un restaurant "normalitzat llingüístisticament" ja que sempre ens han parlat en català. Tot i la mala fama dels restaurants xinesos aquest ens dona confiança perquè porten molts anys amb els mateixos responsables i a mi em sembla que sincerament la qualitat és bona. Com podèu veure la carta encara té els preus en pessetes!!!
 

Aloz flito tles delicias
 

Cesta  xina al vapol
 

Lolito plimavela
 
 
Wonton flito
 

Telnela planxa estilo xino (el favorit del Joan)
 

Costillas de celdo flitas
 

Telnela salsa sate
 
 

dimecres, 17 d’octubre del 2012

Maruja Style

La cançó està de moda i jo volia participar!!!
 
Avís: Les imatges poden ferir la sensibilitat de l'espectador.
 


divendres, 12 d’octubre del 2012

El secret


Diuen que les dones tenim dos secrets inconfessables; l'edat i el pes. Bé, haig de dir que ara, amb els 41 acabats de fer, feia gairebé 20 que no em sotmetia a la prova de la bàscula. Però l'altre dia el Joan en mig d'una broma verbal se li va escapar que els meus, suposats 80 kilos estaven molt bé posats. Jo ràpidament vaig protestar ja que de cap de les maneres em pensava que arribava a aquesta xifra. Ell va reconèixer que el número 80 havia estat producte de la improvisació i que no tenia cap referent ni virtual ni real per haver dit aquell número tan nefast. Així que no em quedava cap altre remei que posar a prova aquelles sospites i sotmetre'm a la prova del pesatge. Aquí teniu el resultat. És evident que un pel de sobrepès sí que existeix, però tan per mi com per ell del tot admissible.

Amb el que costa assolir aquestes corbes voluptuoses i per celebrar la xifra 64 vaig fer aquestes bombes de patata i carn amb una salsa rosa amb un toc de picant elaborada amb maionesa i ketchup de la marca Heinz i unes gotes de Tabasco. Per dissimular acompanyades amb verduretes variades al grill. D'aquí uns altres 20 anys ja em tornaré a pesar.
La lletra utilitzada és de l'Anna Vives: http://www.annavives.net/
 
 
 


diumenge, 7 d’octubre del 2012

Els primers i potser els últims bolets de la temporada

Avui volia parlar d'un parell de coses. En primer lloc hem repetit un clàssic de la nostra cuina, de la cuina "Les coses de l'Eva", conill al ajillo http://evavillaplana.blogspot.com.es/2010/04/conejo-al-ajillo.html. Aquest cop hem substituit l'arrós blanc per uns rovellons petits per assegurar-nos en la mesura de lo possible que no tinguèssin cucs. La setmana passada vaig comprar uns de mida més grosa i no vaig poder aprofitar ni un de sol. Segurament aquests seran els primers i els últims de la temporada ja que aquest any amb això de la sequera diuen els sabis que no serà un bon any pels bolets.

 
També volia parlar d'una paranoia nostra, molt d'acord amb els temps polítics que vivim. Us ho explico. Fa dos anys que ens vam apuntar al "Club de vinos del Corte Inglés". Fins aquí tot normal. Es tractava de que cada mes ells t'oferien una oferta de sis ampolles de vi a un preu raonable. Tu podies desestimar l'oferta, però, fent honor a la veritat, tot el que ens han enviat i per lo tant tot el que hem tastat ha estat prou bó. Ara bé, en aquests dos anys o en aquests 24 mesos no ens han oferit MAI cap vi de la nostra terra, és a dir, cap vi català. Sospitós, no? Sembla que a Catalunya no en sabem res de vi. El Priorat, el Penedès, etc..., etc...deu ser per la gent del Corte Inglés una terra marginal en quant a vi es refereix. Així que hem decidit donar-nos de baixa del club i al ser interrogats pels motius de la nostra baixa ho vam argumentar de la mateixa manera que ho faig aquí. El to de l'operadora va canviar de sobte. Ja sé que serà pràcticament impossible fer bandera d'aquesta qüestió, és a dir, consumir preferentment productes catalans de tota mena. Sols cal mirar les etiquetes  de tot el que portem a sobre per adonar-nos d'aquest propòsit més que impossible, però, què carai!!!, cal intentar-ho. Diguèu-me provinciana si volguèu però ja estic una mica farta de tants universalistes.


Com a despedida del Club avui hem acompanyat els conill i els bolets amb la última entrega del Club, un Ribera del Duero que entrava de conya i perillòs pel seu efecte etílic. Estava bó, però... adèu vins espanyols!!!

dissabte, 22 de setembre del 2012

Lacon amb patates


Una nova recepta del Cuines de TV3. Aquesta setmana els hi ha donat per fer receptes perquè les puguis emportar a la feina en una carmanyola. Algunes estaven prou bé. Ara, si a la feina el jefe et veu que menges aquests tiberis es pot plantejar que menges millor que ell i et pot baixar el sou. Bé, jo a lo meu, us explico que he fet. He agafat dues patates les he rentat i les he bullit amb grans de pebre. Mentrestant he agafat el greix del pernil que ens havia regalat la Tere l'he picat finet i l'he barrejat  amb oli suau i l'he ficat al microones durant 3 minuts, aquest oli i el greix el reservem per amanir després. He pelat  les patates i les he tallat a rodanxes i les he col·locat en dos fileres. Les he amanit amb l'oli de greix i entremig he ficat els llardons. Per sobre les tires de lacon. He fet oli amb pebre vermell i sal, l'hi he tirat per sobre i ho decorat amb el pebre en gra que he utilitzat per bullir les patates.
Fàcil i bo, un consell, l'oli de greix és fort, no cal passar-se...
 

dimarts, 11 de setembre del 2012

On està Wally?



Ens hem permès fer aquest fotomontatge perquè no hi hem pogut anar, però hi èrem.
 
 

dilluns, 10 de setembre del 2012

Pollo frito sureño

 
 
Tallem les pechugues de pollastre sense pell a tires, posem sal, pimentó picant i suc de llimona. Deixem marinar. En un bol afegim farina. pimentó dolç, orenga i sal. Arrebossem la carn amb aquesta barreja. 


 
Batem els ous amb oli i dos culleras d'aigua i passem les tires per pà ratllat i les fregim.
 
 
Aquesta recepta la vam fer ahir diumenge. Per acompanyar vam fer una amanida de ceba, tàperes, julivert i tomàquet del que em va portar la nostra veina Neus, amb una bona vinagreta.



I així van quedar les tires de "pollo frito sureño", nosaltres vam posar al costat tres pensaments, un de mostassa, un altre de ketchup, i un altre de maionesa per anar marranejant amb les salses, jajajajajajaja...



dimarts, 21 d’agost del 2012

Ja en tinc 41


Ja tinc 41, bé, encara no noto la diferència de quan en tenia 40. Bé, de fet no noto la diferència de quan en tenia 28. Potser sigui que dintre de la nostra particular bombolla sembla que el temps s'hagi aturat i no passin els anys. A lo millor físicament els anys sí que van passant. Avui he pujat a l'escala i al baixar quasi em trenco una cama, però com diuen alguns potser sigui quelcom psicosomàtic.

Per celebrar-ho hem fet un plat hipercalòric, per dramatitzar les calors que estem patint aquests dies, però com el Joan volia ser bomber encara té aquestes idees maravelloses i ens hem cascat un plat de peus de porc amb cargols, remollat amb un bon vi, pastiset de xocolata i un cigaló de conyac, ah, se m'oblidava, un glop de cava.




I el millor regal estar amb la persona que més estimo.



diumenge, 19 d’agost del 2012

Bocata cartagenés


Tot un festín, aquest "bocata cartagenés". El Joan va fer la mili a Cartagena i  es menjava aquest bocata en la seva època de militroncho quan estava de guardia a l'arsenal o se'l menjava quan sortia del cuartel. Es tracta de fer pa amb tomàquet, oli i sal, primera capa d'olives tallades, segona capa de pernil del bo, tercera capa de truita a la francesa, i tercera capa un altre cop d'olives. Ho vam fer divendres per rememorar els records, tot molt bé fins l'última molla de pa que el Joan es va ennuegar, va estar uns segons sense poder respirar però amb la màquina ho vam solventar, quin susto. Després del susto el nostre amic Juli ens va enviar una foto del seu viatge a León i no vam rebre cap foto així que vam trucar al 1004 perquè no podíem enviar ni rebre missatges multimedia ni vídeoconferència. Vam estar tres hores per solucionar el problema. Aquests de Telefònica acaben amb la paciència de tothom. I després de la dutxa i acabant de sopar tranquilets al llit, serien les dotze de la nit, surto al safreig i oloro a fusta cremada, estàven també els nostres veins del costat, la Mªdel Mar i l'Óscar al safreig també olorant pensant que era el seu aparell d'aire acondicionat. Vam mirar rentadores, secadores, rentavaixelles, calentadors i no sabíem d'on venia l'olor. Davant del canguelis li dic al Joan, mira jo truco als bombers i que s'ho mirin, els nostres veins també van opinar el mateix i vaig trucar. Mentres jo li deia a l'Óscar, jo noto més l'olor en la meva part així que es va pujar a l'escala que tinc per netejar i efectivament l'olor era més notable adalt a la nostra veina Neus. Així que va anar a casa seva a veure si ella notava l'olor. Ahhhh, collons!!!, la Neus surt i portava una barreta d'incens cremant per aullentar els mosquits que la teníen frita, i dient no serà això?, jajajajajjajajaja, i jo que havia trucat als bombers!!!
Be, tot un dia per recordar...


diumenge, 12 d’agost del 2012

Macarrons amb pensament de Ketchup


La recepta és del Joan, ell ha fet de Chef de cuina, i jo he executat les seves indicacions, errrrrr millor cuiner der mónnnnnnnnn!!!!!


dilluns, 6 d’agost del 2012

51 estius !!!

4 d'agost 12:00 AM
Truquen a la porta i jo sense obrir miro per la mirilla i veig a un senyor amb un maletí. Jo acostumada a tractar amb els pesats del gas i la llum que ens acosen contínuament al veure a aquest pallo li dic d'una manera poc gentil:
- ¿Quién es?!!!!(jo que sóc molt borde quan vull, jejjejjeje)
- Enrique Tomás
- ¿De qué se trata?
- Traigo un paquete para Joan Garrido
Obro la porta amb cautela
- ¿Un paquete...?, nosotros no hemos hecho ningún pedido
El senyor estupefacto em diu:
- Ya está pagado
Ràpidament les meves neurones van conectar i vaig dir:
- Ahhhh, ya sé quien nos lo ho ha enviado, una amiga nuestra
El senyor del qual havia dubtat diu:
- Ya me gustaría a mí tener amigos así!!!!

Ens va faltar temps per fer la foto de felicitat del Joan pel seu millor regal de fa molts anys!!!!


La nostra amiga Tere ens va enviar un pernil dels que acostumem a tastar quan ve a dinar a casa.


Ràpidament el vam començar, anava amb ganivet inclós.


5 d'agost, el dia del cumple del Joan.
Vam fer conill amb cargols per a tres, el Joan, el Juli i jo.
Recepta d'Internet d'un llibre de Anna Maria Calera, Cuina Catalana, Edicions Cadí.
El conill en porcions amb sal i pebre i ho farinem, ho fem a una cassola al foc amb oli, el fetge un cop fet el reservem per a la picada. A mig fer afegim ceba picada i un manat d'herbes. Un cop la ceba hagi enrosit hi incorporem el tomàquet pelat i molt trinxat. Quan el tomàquet estigui fregit hi tirarem el vi i tapem la cassola fins que hagi reduit el vi. Afegim el brou de manera que cobreixi el conill. El deixem fer amb la cassola tapada uns 20  minuts. Piquem al morter safrà, all, galetes, pinyons, ametlles, julivert i afegim el fetge també a la picada fins que faci una pasta fina, li posem una mica de salsa del conill i ho tirem a la cassola. Afegim els cargols que ja tenim cuits  i bitxo a gust del que s'ho vagi a menjar, rectifiquem de sal i deixem coure a foc suau fins que el conill estigui tou.


Aquest va ser el resultat, el conill es desfeia i els cargols eren gordotes i boníssimsssss!!!!


 Amb la salsa picant es va acabar el mam, un vinet del Bierzo, Cacabelos!!!


I el Juli sempre amb les seves frases:
- ¡¡¡¡Haz una foto de los cadáveres!!!!
jajajajajajjajaja!!!!


I no podia faltar les espelmes que ja pesen!!!
Bé, el que pesa és tots els tiberis que ens fotem, però "que nos quiten lo bailao...!!!
FELICITATS JOAN!!!


dijous, 19 de juliol del 2012

Cargols a la nostra



Avui us presentem una versió adaptada del cargols de la Tomaquera. Com podèu comprovar al vídeo el flambejat no m'ha sortit bé, però es que em feia por cremar-ho tot, les cortines, el cabell, les celles, etc...
Tot i així estaven força bons. Els hem acompanyat amb una escalivada amb anxoves de l'Escala.