Mamma Mia !!!, quin espectacle futbolístic i "pitzero". Feia molt de temps que no menjàvem pizza del Bricciola. El Juli ahir va tenir el detall d'anar a buscar el sopar al Bricciola, una putanesca per ell i una prosciutto per nosaltres.
Fa 10 anys, una tarda d'estiu el Joan parlava amb la Montse, una amiga seva del Lluçanés, sentats a la vorera que envolta la Plaça Major del poble quan de sobte li va veure les arracades que portava i li va dir:- Quines arracades més xules portes!!!
El Joan mentres deia això pensava que de ben segur m'agradarien ja que per nosaltres la lluna sempre ha tingut un sentit molt especial. Per ell jo sóc la seva lluna que li dona equilibri al gir de la seva vida i ell es representa a si mateix amb un estel protegit pels seus braços. És per això que quan va veure aquelles arracades el primer pensament va ser per mi.
Ahir vam fer una paella per convidar a la Sara a dinar. Ella es va encarregar del cava, molt bó per cert, i va portar aquest fabulós pastís; a Joan els dolços no li diuen res però a mi sí. Així que la Sara em va fer molt feliç, per un altre dia queda pendent fer una pernilada així contentarem al Joan. La Sara és una persona que sempre ha estat a disposició de tothom fins el punt que s'ha oblidat d'ella mateixa.
Ja ha començat la temporada de bolets. L'altre dia vaig comprar ceps per fer una recepta del Cuines de TV3. Començem tallant porro i ceba, ho sofregim tot amb oli i una mica de mantega, quan estigui dauradet afegim els ceps també tallats i reservem. Bullim la pasta de caneló i omplim amb el relleno que hem reservat, a la recepta original utilitzaven pasta tipus Wanton. Per fer la crema parmesà, posem en un cassó la crema de llet i el parmesà ratllat. Emplatem i cobrim amb la salsa i gratinem al forn, per decorar posem una mica de tòfona per sobre.
Quin dia més maravellós dimecres passat!!!
El dinar, ja que aquest és un blog on el menjar és quelcom important, va ser un arròs negre Thermomixero remullat amb un albarinyo que vaig comprar als meus amics de la bodega del carrer Melcior de Palau que entrava directament al reg sanguini. Ella va portar uns dolços i un parell de regalets que ens van fer molta il·lusió.
A ella li agrada fer manualitats i fa collarets, arrecades, anells, etc... amb una tècnica molt original i em vaig quedar uns quants, així que entre unes coses i altres em vaig engreixar uns quants kilets.
De ben segur que repetirem la trobada ja que per nosaltres va esdevenir tot un plaer compartir amb ella un dimecres i feia temps que no gaudíem d'una companyia tan agradable.
