Diuen que les dones tenim dos secrets inconfessables; l'edat i el pes. Bé,
haig de dir que ara, amb els 41 acabats de fer, feia gairebé 20 que no em
sotmetia a la prova de la bàscula. Però l'altre dia el Joan en mig d'una broma
verbal se li va escapar que els meus, suposats 80 kilos estaven molt bé posats.
Jo ràpidament vaig protestar ja que de cap de les maneres em pensava que
arribava a aquesta xifra. Ell va reconèixer que el número 80 havia estat
producte de la improvisació i que no tenia cap referent ni virtual ni real per
haver dit aquell número tan nefast. Així que no em quedava cap altre remei que
posar a prova aquelles sospites i sotmetre'm a la prova del pesatge. Aquí teniu
el resultat. És evident que un pel de sobrepès sí que existeix, però tan per mi
com per ell del tot admissible.
Amb el que costa assolir aquestes corbes voluptuoses i per celebrar la
xifra 64 vaig fer aquestes bombes de patata i carn amb una salsa rosa amb un
toc de picant elaborada amb maionesa i ketchup de la marca Heinz i unes gotes
de Tabasco. Per dissimular acompanyades amb verduretes variades al grill.
D'aquí uns altres 20 anys ja em tornaré a pesar.
La lletra utilitzada és de l'Anna Vives: http://www.annavives.net/
2 comentaris:
eva, estàs estupenda!
jo fa dies que no em peso, però crec que he baixat de pes. Gentilesa de dos grastroenteritis que m'ha passat els meus fills hehe
petons parella
Estem "estupendas" Belen!!!! jejjejejjejeje
Petonets family!!!
Publica un comentari a l'entrada