Platillo de rap

Primer de tot salpebrem les gambes i els escamarlans, enfarinem i fregim tomb i tomb i reservem. Al mateix oli fregim el rap salpebrat i enfarinat i reservem, per després, amb el mateix oli posar la sipia tallada, una ceba i el tomàquet ratllat, sal i pebre, una mica d'all i julivert negat i bitxo. Quan la sípia estigui cuita posem un got de "fino". Poc abans de que es consumeixi el vi incorporem el rap, les gambes i els escamarlans amb una picada d'ametlles.

Bé, aquest ha estat el nostre plat principal de Nadal, un Nadal que després de molts anys ha estat tranquil, amb bona companyia i amb la seva mida justa. Pel demés tot està igual; cadascú a casa seva, els mateixos episodis de segrest i com diuen els catòlics "Déu a casa de tots" (per casa fa temps que no hi passa). El Joan ha dit ràpidament que el plat estava molt bó. Bé, que ha de dir..., al Juli li ha costat més, però quan ha estat interrogat ràpidament ha dit: ¿pero no ves que me estoy chupando los dedos?

D'alguna manera no hem estat els tres sols. El cava ens l'havia regalat l'Esther (molt bó, per cert) i els postres un bombons acabats de portar de Suïssa per la nostra amiga MªÀngels.

Gràcies a tots!!!

Feliz Cumpleaños

Dimarts passat va ser l'aniversari de la Tomi, la nostra fidel col·laboradora, i com no teníem cap de les dues ganes de cuinar vam encarregar el dinar als nostres amics del Bricciola dels que ja he parlat en altres ocasions.

Menú del dia:

- Gnocchi alla gorgonzola

- Penne alla rabiata

- Saltimbocca alla romana

- Pizza Prosciutto

- Pizza alla Putanesca

En resum un dinar entranyable, de qualitat i amb bona companyia. Ens apropem als 40...

Llobarro al meu forn

Ja he estrenat el forn nou amb un llobarro salvatge que feia 1,5 kg; però només hem fet mig, tot sencer em semblava massa, l'altre troç per un altre dia. Fàcil; oli, un niu de patates amb sal i pebre, ceba tallada, tomàquet tallat, el llobarro amb sal i pebre, i per sobre all i julivert amb aigua i el suc d'una llimona perquè no quedi sec i un got de "fino".

Era salvatge però s'ha deixat menjar, què bó!!!

Conesa i Gintonic

Magnífic dinar el que ens va portar la Tere. Un parell de bocatas de Can Conesa, el de tota la vida a la Plaça Sant Jaume, i nosaltres intentant "deconstruir" un Gintonic com manen els sibaritas d'aquesta beguda.

Avui toquen ous...

Avui ha tocat menjar ous, ja sé que fregits són poc digeribles però ens veníen de gust. Però també diuen que aporten molta energia i força, rics en vitamines A, D, E, B i rics en minerals com el ferro, fósfor, sodi, zinc i seleni.

Aquests ous estrellats són molt fàcils de fer, fregeixes patates que quedin cruixents i les apartes, fregeixes els ous i els esmicoles, fiques una mica de sal i ho barrejes tot en un motllo i per sobre unes fines lonxes de pernil.

Rico, rico, rico!!!

Gràcies amiga bloguera...

Tot va començar xafardejant el blog de la meva i única amiga bloguera que comenta sempre el meus apunts al blog. El seu blog està dedicat a les seves creacions, fa unes xulades amb llana molt originals, doncs mirant mirant en el seu blog vaig veure unes "sabatilles tigre" que li van regalar que vaig pensar: això li aniria bé al Joan pels seus peus "cubito de hielo". Així que li vaig preguntar si podia fer-me el favor d'assabentar-se a on podia comprar-les i ella de seguida va anar a preguntar a una sabateria al costat de casa seva. Mala sort, no tenien el número que li anava bé al Joan, fins i tot ens va donar l'idea d'optar de comprar una manta tipu forro polar que abriga i no pesa. I d'aquesta idea vam anar a parar a una tenda online de material tècnic de montanya buscant la manta polar i van aparèixer aquestes maravelloses sabatilles de ploma. A què són xules??? Queda pendent la manteta polar que serà el regal per Nadal.

Gràcies amiga bloguera pel teu interés i per donar-nos les idees que han estat exitoses!!!