Dia de Reis

Menys mal que sempre ens quedaran els d'Orient perquè aquests no tenen gendres "mangantes" ni depenen de quantiosos presupostos per mantenir les seves cases reials ni l'ordre diví que justifica la seva existència. Tot plegat molt democràtic, sí senyors.

Els autèntics són màgics, mai més ben dit. Ho dic perquè fixèu-vos com van canviant els temps tan sols mirant com evolucionen les nines. Al meu temps era tot un privilegi que et portèssin una "Rosaura". Una nina tan gran com jo amb la que havia de barellar-me perquè no em treiès espai al llit a l'hora d'anar a dormir i que tenia dues cues de cabell retràctils, això sí dura com una pedra. En canvi ara les nenes o els pares de les nenes es barallen a les tendes de joguines per encarregar als Reis unes nines diminutes i d'estil gòtic que diuen ser les filles dels monstres més populars de l'història.

Nosaltres hem tastat un picantó farcit de pernil amb cebetes i patates, tot rostit amb romaní, alls, tomàquets i un rajolí de conyac.

I de postre un flam de turró i unes galetes de Camprodon que la nostra veina Neus ens ha portat aquest Nadal.