Ja tinc 41, bé, encara no noto la diferència de quan en tenia 40. Bé, de fet no noto la diferència de quan en tenia 28. Potser sigui que dintre de la nostra particular bombolla sembla que el temps s'hagi aturat i no passin els anys. A lo millor físicament els anys sí que van passant. Avui he pujat a l'escala i al baixar quasi em trenco una cama, però com diuen alguns potser sigui quelcom psicosomàtic.
Per celebrar-ho hem fet un plat hipercalòric, per dramatitzar les calors que estem patint aquests dies, però com el Joan volia ser bomber encara té aquestes idees maravelloses i ens hem cascat un plat de peus de porc amb cargols, remollat amb un bon vi, pastiset de xocolata i un cigaló de conyac, ah, se m'oblidava, un glop de cava.
I el millor regal estar amb la persona que més estimo.
3 comentaris:
felicitats eva!
jo tambe em sento jove... llàstima q el mirall no enganya eh?
petons guapa
Jajajjajajjajajaja...
Belen, no enganya ni el mirall ni la bàsculaaaaaaa!!!!, buf que lluny està la meva talla 38, jajajjajaajaaa...
ai nena, no em parlis... la bascula! jo porto fatal el fet de fer-me gran...
no se, veig que ho portes amb humor i dignitat, et felicito!
i aixo q el J no deixa de dir-me que soc fantastica i estic estupenda :)
Publica un comentari a l'entrada