Ahir 14 d'abril, dia de la República i el dia del nostre primer polvo, va ser un dia per un adèu, va ser tot com una sinfonia, tot ha sonat a la perfecció. El lloc escollit per tu Joan, la temperatura del dia, el vent, el cel despejadísim, el
pernil, el vi, les persones que t'han acompanyat en el teu adèu...tot en el seu
compàs perfecte. Ha estat un dia que mai oblidaré, per tot, per tots. La música ha sonat excelsament, el concert ha acabat i es mereixia aplaudir amb el cor.
El viatge ha estat molt maco, hem arribat i no hi havia ningú, estàvem sols amb tu.
Hem degustat pernil i vi i t'hem dedicat unes paraules, uns silencis...
Ara Joan estàs a on tu volies, a les teves muntanyes, lliure... T'hem acariciat per última vegada deixant-te lliure amb el vent ajudant-te a marxar.
I el final de festa com tu m'havies dit, bon dinar amb la gent que t'estimava als qui he abraçat de part teva. Com m'ha dit Esther "demà comença un nou dia, una nova vida"... Et faré cas Joan i intentaré ser feliç, dejando que la vida fluya ...
3 comentaris:
Caray, Eva que estoy hecha una llorona... Que emoción...
Ahora está donde él quería, gracias a ti. Eres lo más de lo más. Hasta pronto corazón.
Be saps Eva, que ja no tinc paraules per expresar tot allò que sento, veient les imatges d'ahir. Va ser un dia que mai oblidarem cap dels que allà estavem. I tot va ser fantàstic, sobre tot per que estavem fent allò que en Joan volia que ferem i, el millor, ara està, com be dius, lliure, ell i les seves montanyes i tu Eva, endavant, ara la vida es teva, el Joan ha sabut donar-te pas en el moment oportú, t'has fet gran al seu costat, i quan dic gran, no es d'edat, es de maduressa, es de grandessa, de persona. Un petonas Eva i per tu Joan, tota la meva admiració, el meu reconeixement i el mes bonic que te la vida per que la dones, si vols i la rebs, si vols: l'amistat.
Eva gràcies per compartir aquests moments, per fer-nos sentir partíceps, per fer tant feliç al Joan, per fer-ho tot fàcil, per ser com ets.
Veig les imatges i sento la música en aquest paratge fantàstic i imagino al Joan clucant-nos l'ullet somrient, lliure i feliç.
Un petó per als dos com sempre
Publica un comentari a l'entrada