No tot són èxits. L'altre dia a la verduleria vaig veure espàrrecs blancs que tenien molt bona pinta i vaig volguer sorpendre al Joan amb una novetat. Avui mentres el Joan estava a l'ordinador jo estava fent els espàrrecs i...- Joan, no sé que passa però els espàrrecs estan amargs.
- Com?, però com els has fet?
- Doncs com diu el paquet. Cocer y comer.
- Però els has pelat?- ha dit el Joan.
- Ah, però s'han de pelar?
- Jo crec que sí, però ara ho mirem al Google.
I sí, efectivament, s'havíen de pelar. La qüestió és que ja ho posava al paquet però com cada dia llegim menys i pitjor m'he menjat la primera paraula i això ha impedit que mengéssim espàrrecs frescos. I perquè no em sortís una piga per desig insatisfet sempre queda el recurs dels espàrrecs en conserva. De Navarra, per descomptat.
2 comentaris:
m'encanten els esparrecs! el meu avi va fundar Chistu... Esparragos Chistu, es que la meva mare era navarra i sempre hi havia esparrecs a casa....
si et serveig de consol jo vaig posar a bullir els espinacs congelats dins la bossa, em pensava que era com l'arroç rapid aquell q el bulls amb bosses!
Belen, sempre hem de llegir el manual de instrucciones... però bé clar, jejejej!!!!
Petons
Publica un comentari a l'entrada