Al final aquest blog no tractarà únicament de plats, últimament barrejo moltes coses i se'n va molt de la temàtica inicial d'aquest. Però crec que segueixo fidel al títol del blog "Les coses de l'Eva", és a dir paranoies meves. Avui no estic massa fina, avui he acabat d'arreglar tots els papers després del que tots sabem, al final el Joan sembla que només era una plaça de parking, quatre euros, i una pensió de viudetat, i avui el seu nom ja no figura a cap puesto, sembla que per alguns ha deixat d'existir. El món està cada vegada pitjor, només vals per el que tens. Quan he sortit de casa per fer les últimes gestions he llegit un article sobre educació i la vaga d'avui i em quedaré amb una frase "una nación que deja de lado al más débil y protege a los poderosos y los corruptos..., este es el sitio en el que vivo, un lodazal de inmundicia que cada día crece un poco más." Sí, així és, el lodo que alguns vesteixen de seda i bolsos caríssims mentre altres, cada vegada més, demanen almoina o dormen als caixers cada nit. Mirem realment el que hem de mirar..., estem cecs??, jo sento pena...
Els bolsos que heu vist són reals, avui hi havia una galería de Loewe a Passeig de Gràcia que al tornar de fer el que havia de fer he entrat, ja sabèu ho miro tot i si és gratis més, jeje, doncs allà si conto tots els bolsos que hi havien allò valia una millonada, marcava 2000€ per bolso, osigui fèu números, quina gràcia!!! I al costat la tenda General Òptica amb una noia demanant, ho havèu vist??, la mare que els va parir...!!!
El mundo es maravilloso...
Pd: L'ull és el meu, ojo que me fijo en toooooooo!!!!
2 comentaris:
ai eva... quanta raó que tens....
no vull pensar el mon que deixo a la meva tropa.
petons guapa
Belen, un món on els rics seran cada cop més rics i els pobres més i més pobres...
Publica un comentari a l'entrada