Ahir vam fer una paella per convidar a la Sara a dinar. Ella es va encarregar del cava, molt bó per cert, i va portar aquest fabulós pastís; a Joan els dolços no li diuen res però a mi sí. Així que la Sara em va fer molt feliç, per un altre dia queda pendent fer una pernilada així contentarem al Joan. La Sara és una persona que sempre ha estat a disposició de tothom fins el punt que s'ha oblidat d'ella mateixa.¡¡¡Gracias eternas Sara, y cuídate !!!
2 comentaris:
aiiiii... a mi el dolç m'encanta... sobretot la xocolata, crec que m'estic fent gran!
petons
Això no és veritat, a mi tota la vida m'ha encantat el dolç i res de fer-se gran, la joventut està a l'esperit. Belén, menja xocolata que està molt bona!!!
Molts petons per tu, el teu marit i el peque!!!
Publica un comentari a l'entrada