Fa 10 anys, una tarda d'estiu el Joan parlava amb la Montse, una amiga seva del Lluçanés, sentats a la vorera que envolta la Plaça Major del poble quan de sobte li va veure les arracades que portava i li va dir:- Quines arracades més xules portes!!!
El Joan mentres deia això pensava que de ben segur m'agradarien ja que per nosaltres la lluna sempre ha tingut un sentit molt especial. Per ell jo sóc la seva lluna que li dona equilibri al gir de la seva vida i ell es representa a si mateix amb un estel protegit pels seus braços. És per això que quan va veure aquelles arracades el primer pensament va ser per mi.
La sorpresa ha estat que avui rebem un paquet amb un llibre de fotos del Martínez, un DVD del 2-6 del Barça i dintre de la capça estaven les arracades que aquell dia de fa 10 anys tant li van agradar al Joan. Però la dubte inicial ha estat confirmada per la Montse quan ens ha dit que eren les seves arracades. Per ben poc ens posem a plorar tots dos, així que vull dir, en aquest racó de les meves coses que serà tot un honor i un plaer lluir les arracades de la Montse a les meves orelles.
Tenia raó el Joan, són molt maques!!!
Gràcies Montse!!!
4 comentaris:
quin super detall oi?
no m'extranya que us hagueu emocionat, no és per menys.
petonets per tots
Ahir no vaig poder-te contestar es que jugava el Barça, je, je.
Sí, és cert tot un detallasso, em vaig quedar molt impressionada, tota una sorpresa.
Petons!!!
Doncs si, son ben mones !!! I estàs molt guapa en aquesta foto !!
Ufff, el photoshop fa miracles!!! Busca suavizar rostro o piel de porcelana i et treu arrugues, grans, pelos ...flipassss!!!
Publica un comentari a l'entrada