Guays els "canapies", eh???, i molt bons. De Cal Forner, els amos són la Maite i el Ferran. La Raquel és la prota i a la Merçè se li sent la veu. Fan unes coses boníssimes i són molt treballadors tots. Això ens ho vam cruspir per la nit amb uns quants d'aquests.
I acabant amb la coca segons marca tradició. Encara que és San Joan per nosaltres aquest dia junt amb Nadal són dies "non gratos" perquè som espectadors d'un segrest legal amb el contubernio d'uns que dura 11 anys. Per això diem San què???...
Ahir ho parlàvem el Joan i jo, quina paraula podia definir el nostre sentiment. No és rabia perquè això comporta revenja i nosaltres no anem d'aquest pal. I el Joan ho va definir molt bé amb la paraula "indignats", sí com els de la Plaça del Sol i Catalunya. Posem en evidència a molta gent que ni tan sols tenen conciència ni moral i a més se la sua. Però aquí estem donant per cul amb la nostra presència molesta per alguns.
I així que San què???, a Juan Bautista el van decapitar, a San Lorenzo el van cremar, San José era cornut, a la Juana la van xamuscar, Judas va trair, i Eva era una "pelandrusca" que per culpa d'ella ens van fer fora del paradís... tot un culebrón. El més indignant és saber les misèries polítiques, religioses i familiars i ser impotent per fer qualsevol lluita.
Beurem perquè la ferida no faci mal, aquest any hem comprat mida "benjamín" així ens ho acabem i no es desbrava.
2 comentaris:
caram nena, sento que no sigui un dia gaire alegre. amb tot i això veig que no falta ni el cava ni la coca, ben fet guapos!
Hola Belén. Només són dos dies a l'any que es posa tot de cul i que passem de la millor manera possible. La resta de dies som bastant més feliços, així que el trauma passa ràpid.
El Joan ja fa temps va escriure un llibre en el que es va quedar descansat describint tota aquesta sèrie d'inconveniències. Només el títol ja ho diu tot:
http://joangarrido.blogspot.com/2006/12/el-libro.html
Tothom que ho ha llegit s'ha quedat garratibat.
Publica un comentari a l'entrada