Feliç any 2012

Timbal de pop, orella i morro

Per Nadal vam fer un timbal de pop, orella i morro. Un plat còmodo perquè ja ho tens fet i només cal emplatar. El dia abans es bulleix el pop, l'orella i el morro una hora i mitja. Un cop bullit tot es tracta d'omplir una safata anant intercalant capes amb els ingredients. Després afegim l'aigua de coure el pop i el porc amb fulles de gelatina i tapem amb una altra safata amb un pes a sobre per premsar-ho. Es deixa reposar a la nevera fins que agafi consistència. Es desemmotlla i es talla en forma de taquets i s'amaneix amb oli amb pebre vermell picant i sal.

Aquest plat va ser com un snack i el plat fort canelons amb tomàquet pel Joan i el Juli i beixamel per mi. El nostre amic Juli només feia onomatopèies quan dirigia la forquilla cap a la seva boca, jajajajaja, no fan falta més paraules, "todo pura sensación".

Bones Festes !!!



Bones Festes i Bon Nadal a tothom !!! (el vídeo té sorpresa final)

Un, dos, tres, butifarra de pagès !!!

 1. Formatgets variats

 2. Montadito de truita de camagrocs

 3. Xapatina de pernil

Per un clàssic de somni

Estofat de xai

Aquest és el vídeo de la recepta amb la que vam completar el diumenge electoral. Volia ficar la música de la pel·lícula "El silencio de los corderos", però no tenia ritme així que vam ficar aquesta musiquilla del Henry Mancini, el mateix que va fer la banda sonora de "La pantera rosa".

Jornada electoral

Intens diumenge electoral. Mai un vot ens havia estimulat tant com el de diumenge dia 20N. En primer lloc la lluita titànica del Joan per votar en aquesta convocatòria després de no poder fer-ho en les últimes dues, les autonòmiques de novembre del 2010 i les municipals del mes de maig d'enguany. El problema era un esglaó de 10 cm insuperable i els grans impediments i discriminacions per fer-ho per correo (podèu consultar en el seu blog de que estic parlant).

No donarem més detalls, el que sí cal comentar és que les previsions metereològiques eren de pluges intenses i intermitents, així que un cop solucionat el tema de l'esglaó i l'alternativa més lógica proposada per la Junta Electoral el Joan en cap moment es va veure intimidat per quatre gotes d'aigua, a més a més li vaig comprar una capelina de color vermell revolució, però tot i l'amenaça a l'hora que ens hi vam desplaçar al col·legi lluia el sol. Tanmateix el nostre amic Juli va respondre a la nostra crida d'ajuda pel que pogués passar i nosaltres el vàrem recompensar amb un  estofat de xai que tot sembla que va ser del seu gust. De postre i com a cloenda de tantes emocions una mousse de llimona de Can Forner i un troç de pastís de formatge que la nostra veina Neus va fer amb l'agradable col.laboració de la seva neta.

PD: No vaig votar al PP ni el Joan tampoc, per si algú tenia algún dubte, així que clarament hem perdut les eleccions.

Conill amb verdures

El conill és un plat que no a tothom li agrada, però és una carn blanca fàcil de pair i segons diuen és la més saludable, és la carn que conté menys greix, amb baix contingut de colesterol, té un alt contingut de vitamines del grup B (B3, B6, B12) que intervenen en molts processos metabòlics, amb baix contingut de sodi, té minerals importants com el ferro, el zinc i el magnesi i és una carn que permet una amplia varietat de formes de cuinar-la.

I aquí teniu un bon exemple, què vagi de gust !!!

(Música: Gato Pérez)

Deconstrucció d'una hamburguesa del McDonald's

Ahir per la nit no jugava el Barça però hi havia debat polític, bona excusa per sopar una "deconstrucció d'una hamburguesa del McDonald's"... jejejejeje. Ingredients: ceba fregida, hamburgueses, "panceta adobada", sèsam, pa de motlle una mica torrat, fotmatge en lonxes, ketchup i mostassa.

 La ceba ja estava fregida, només calia  fer les patates fregides i la "panceta" amb les hamburgueses amb la lonxa de formatge.

I montar el plat. Torrada, "panceta", hamburguesa amb formatge, ceba i l'altra part de la torrada amb sèsam per sobre, les patates fregides i un pensament de ketchup i mostassa.

El debat català va ser a l'estil americà, tots els polítics drets davant del seu faristol. La dreta espanyola afònica, la dreta nacionalista amb retallades, en definitiva unes dretes unides i militants i les tres esquerres dividides i distants entre sí.

La frase de la nit:

-" no estamos locos sabemos lo que queremos..."

i jo dic:

- doncs va, que ja fem tard!!!

Per cert, el Joan sembla ser que podrà votar, "por Tutasis, estos romanos están locos"!!!

http://lavidaconela.blogspot.com/2011/09/operacion-voto.html

http://lavidaconela.blogspot.com/2011/11/operacion-voto-episodio-ii.html

La tapa

Avui vull plantejar el següent enigma:

Quina és la millor opció per evitar perdre la tapa de la màquina de fer fotos:

A)- Guardar-la a la butxaca mentre fem servir la màquina

B)- Apendre a fer meditació yogui i aconseguir fer levitar la tapa

C)- Fer un petit forat amb una agulla roent a la tapa i lligar-la amb un fil de pescar transparent ( aquesta sol·lució ens ve directament de Sabadell)

Aquest apunt està dedicat a l'Àngels.

Pollastre al forn

Una recepta que van fer a TV3 al programa "Caçadors de bolets"

Castanyada per a dos

Aquests són els pasos per fer una castanyada per a dos:
1.-Es compren els "boniatos" i les castanyes.
2.-Es renten amb aigua.
3.-A les castanyes sel's hi fa un petit tall.
4.-Es fica tot al forn a 180º i fins que estiguin al seu punt.
5.-Els panellets s'encarreguen uns dies abans a Can Forner i el dia 31 es van a buscar.

I... nyam, nyam... !!!

"Teremojito"

Us presento el que nosaltres hem batejat com "Teremojito".

Dijous passat va venir a dinar la Tere i vam fer una paella, para ella, la Tere, jajajajajaja...

I ella ens va fer la seva especialitat el "Teremojito". Suc de llima, sucre, fulles de menta i tot maxecat amb un maxacador que en va portar ella. S'afegeix gel picat (amb la Thermo) fins adalt de la copa i es posa ron blanc cubano, un bon xurripi, la Tere posa més ron que jo, sí, sí ben carregadet.

Ho barreja tot amb un barrejador i es torna a omplir la copa de gel picat fins adalt, es decora amb les fulles de menta i una "pajita". El pròxim dia comprarem pajitas de festa amb sombrillita i mariconadas varias perquè encara quedi més xulo.


Com sempre i no podia ser d'una altra manera ens ho vam passar molt bé i vam descubrir la part friqui de la Tere, li agraden pelis com el "Tren del terror", "Rec" i "El resplandor", jejejejeje...

Esta Tere es única!!!

Arròs negre

Amb veu en off!!!!!

Tallarines amb musclos

M'han dit que necessito ferro i en lloc d'estar xuclant tot el dia la cullera menjo musclos que diuen que tenen molt de ferro.

"Desenfreno enolicoibèric"

Amb aquestes paraules va definir la Montse l'última trobada que vam fer a casa. Ella va portar el pernil i les postres i nosaltres vam posar el vi, el pà del Turris i un platet de pop a la gallega.

La Montse va dir que el pernil estava un pel salat, però res de tot això, va caure ràpid, homologat pel peladar del gran entés de l'ibèric que és el Joan i per contrastar el salat uns croisants enanitos de xocolota que va portar la Montse.

A la Montse li va agradar molt el pop, una de les nostres especialitats, i com em va demanar la recepta aquí la deixo escrita per ella i tothom que vulgui.

El pop el vaig comprar a la Sirena. Com està congelat no hem de golpejar-lo perquè s'estovi. El deixem descongelar de bon matí a temperatura ambient i posem l'aigua a bullir amb les patates amb pell, pebre en grà i una fulla de llorer. Quan l'aigua bull enèrgicament introduïm el pop en tres cops de forma ràpida i a la tercera el deixem bullir durant uns 70 minuts. Abans, aproximadament 20 minuts de bullir, haurem tret les patates comprovant amb un ganivet que ja estan al seu punt. Pelem les patates i les tallem a rodanxes fent el llit de patata al plat a on servirem el pop. Un cop bullida la bèstia es tracta de tallarla amb unes tisores en rodanxes d'un centímetre de gruix per damunt de les patates i amanir tot amb pebre vermell dolç i picant a gust, sal i oli d'oliva a dojo. I voilà, aquest és el resultat !!!

Allioli

Sense comentaris...

Guisat de costelles de porc

La tardor ha arribat i necessitem calories.

Un matí a la Boqueria

Volíem emular els xuletons de la "Tomaquera" i vaig anar de caçera a la Boqueria. Aprofitant el viatge vam dinar unes tapilles del bar Pinotxo del mateix mercat.

El Casting de l'Eva

Volia fer un book per presentar-lo a un casting i m'ha sortit això:

Em podria presentar a l'Homo APM?, las neuronas están fritas...!!!

Globalització

Feia dies que havia de comprar gots i tasses de café perquè s'havien trencat i estaven bastant ratllades, calia renovar. Divendres vaig anar al "Chino" a veure que trobava. Els gots eren iguals als que ja tenia i les tasses una mica diferents però era el que buscava. I la meva sorpresa va ser que els gots i les tasses eren MADE IN SPAIN, al·luicinant, els xinesos compren als espanyols !!!, i jo em pregunto, a quin preu?, perquè a mi em van costar baratos.

Està clar que els xinesos tenen tots els diners del món.

Però això no és tot, el Joan tenia capritx de comprar-se una camisa negra i vam mirar per Internet, concretament al Zara Online, la vam trobar i la vam comprar. Un altre sorpresa, era MADE IN CHINA. Jo "no entiendo ná", això és la globalització?

Diada Nacional de Catalunya

Recepta que vam veure al "Cuines" divendres passat, del cuiner que fa els plats a la sèrie catalana La Riera. I jo com autèntica Maruja-X-Treme que veu i fa veure al Joan cada migdia aquest "tostón" avui per celebrar la Diada l'he acabat de fer. Es fa un puré de patata, es col·loca a sobre un sofregit de tomàquet i sobrassada, la clara de l'ou al mig i al forn 5 minuts, i a l'últim minut es fica el rovell de l'ou. Per decorar bacon fregit.
Per nosaltres aquest plat simbolitza el nostre somni català, s'han de tenir ous per lluitar per la independència catalana. El puré és la nostra terra, el tomàquet i la sobrasada és la sang que els hi falta a alguns polítics i el bacon és la nostra senyera. Visca Catalunya!!!

Quan un poble vol de debó la independència té ja, per aquest sol fet, el dret de posseir-la.

Josep Armengoui Feliu (1910-1976)

Aloz flito tles delicias

Pel nostre casament vam posar com a condició que no ens fessin regals i que qui volguès venir al dinar hauria de pagar 30€. Es tractava d'un dinar informal de pocs amics i poca família, al final vam ser 47 persones. Ho vam cel·lebrar a Can Dèu, un centre cívic just al costat de l'Alcaldia de les Corts a on ens vam casar.

I el Jordi, que no va venir ni al casament ni al dinar, un dia que vam fer un sopar d'amics de la Colla de Sants, justament a Can Dèu, es va presentar amb aquest Wok que surt al vídeo. No es va enterar que no volíem regals, però perquè no es digui que els regals a vegades són "pongos" ( ¿y dónde lo pongo?), aquest regal nosaltres sí que l'hem fet servir i moooollltttt!!!

Gràcies Jordi!!!

Llei de Murphy

La Llei de Murphy a casa nostra sempre es compleix, si una cosa pot anar malament anirà malament per triplicat. El Joan sempre diu que sóc jo la "gafe", que abans d'estar amb mi no li passaven tantes coses com ara, jejeje. Ha estat una setmana mogudeta, s'ha espatllat el DVD, l'intercomunicador i ens hem discutit amb l'empresa del monopoli de telefonia. Però ja està tot arreglat: intercomunicador nou i millor que el que teníem perquè jo també em puc comunicar amb el Joan "desde el otro mundo", DVD de estreno i al final una rebaixa en la factura del telèfon.

Anem a celebrar-ho amb unes patatetes i una salsorra suprema !!!

Chop Suey en 1 minut...

Què vagi de gust!!!

Ja tinc 40

Ahir va ser el meu cumple. El Joan de bon matí em va regalar "una metralleta de besitos" per ser més exactes 40 besitos. Ja tinc 40 tacos!!!, per això aquesta foto retro... jajajaja.

I per dinar vaig fer pasta fullada (fullada... que cachonda!!!), amb poma caramelitzada i foie i reducció d'Oporto. Senzill, es compra la pasta a la Sirena, es deixa descongelar mitja hora abans. Mentrestant fem la poma tallada a rodanxes amb mantega a una paella i retirem. El foie també el fem volta i volta en una altra paella i el retirem. La reducció d'Oporto es fa anant reduint el licor al foc i afegint sucre fins que tingui aspecte de caramel. Agafem la safata del forn i pringuem amb mantega, col·loquem la pasa fullada, la pintem amb ou, anem posant les rodanxes de poma i a sobre el foie. Ho fiquem al forn a 200º fins que pugi la pasta, ho treiem i montem el plat tirant per sobre la reducció d'Oporto.

Això ho vam acompanyar amb Sushi que va portar el Juli just del mateix puesto on ho vam encarregar el dia abans, jajajaja, crec que estarem uns dies sense menjar Sushi.

De postre un sorbet de la Sirena i mojitooooo!!!!!

Ahhhhh, un altre regal que em va fer el Joan:

http://joangarrido.blogspot.com/2011/08/felicitats-evitia.html

T'estimo Joan!!!

Sushi i cabrit ...

Avui hem fet un avantmatch de la festa del meu cumple. Amb l'excusa hem fet un tast que teníem pendent d'una sushiteria que han obert a prop de casa.

El resultat ha estat força positiu tot i que els preus no són gaire populars però la gent que porta el negoci són d'aquí, vull dir que no són xinesos, i t'ho porten a casa en menys de deu minuts.

Com no teníem clar si dinaríem prou també hem fet un quart de cabrit al forn amb unes patatetes, perquè un cop vam anar a un restaurant japonés al carrer Comptal i al sortir vam passar per un McDonald's per tapar forats a la panxa.

Aquí teniu una mostra de com ha quedat el cabrit de pelat. 

 

 

Per fer país insultem en català...

La Montse, ahir vam dinar amb ella. És autèntica, entre les classes d'oratòria i d'edició s'ho passa pipa. Viu a l'Ikea, una casa de repúbliques independents i li diu al seu marit:

- tu tens una dona molt alta i simpàtica.

La música la va portar ella amb el seu portàtil i vam escoltar a un tal Estanislau Verdet que diu que per fer país insultem en català.

Fins la propera Montse, muacssss!!!!!

La Tagliatella

- ¿Qué van a tomar los señores?...

El dimecres passat rebem a les 10:30 del matí un email del Juli que ens preguntava això i adjuntava un PDF de la carta del restaurant "La Tagliatella" perquè havíem quedat amb ell per dinar, ell se'n carregava de portar el dinar, jejejeje, sempre tan original.

- A comer, a comer, que si se enfrían no cobro...

Això deia el nostre pizzero Juli que presto ens va portar unes magnífiques i gegants pizzes.

Gràcies Juli !!!!!!!!!!!!

Felicitats !!!!!!!!!

Avui el Joan fa 50 i de bon matí ja ha rebut el primer regal. La Tomi ens ha portat l'esmorçar i com mostra l'imatge eren uns magnífics entrepans de Can Conesa, l'autèntic, el de la Plaça Sant Jaume.

Hem celebrat el cumple amb un dinar amb el Juli que m'ha ajudat a encendre les 50 espelmes de la tarta al Whisky. Quina feinada !!!, quantes espelmes !!!, com diu ell: avui fa 10 anys que fa 20 anys que té 20 anys.

FELICITATS !!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Àngel

És la Mª Àngels, una persona molt bona, de molt bon cor. Capaç de fer-nos riure i de fer-nos plorar parlant del passato remoto i del passato prossimo. Capaç d'escoltar i entendre més enllà de les paraules.

Va ser ella qui ahir ens va convidar a un Caliu. Tot un espectacle !!!

I si parlem d'espectacle la pluja que va caure quan fèiem el café, 30 llitres a Barcelona. La Mª Àngels deia:

- a veure si m'hauré de quedar a dormir amb vosaltres, jejejeje...

Ja saps MªÀngels, casa nostra és casa teva.

Un petó de tot cor per tu !!!

Dinar de fi de curs

És costum que abans de vacances la gent es reuneixi al voltant d'una bona taula amb bona companyia. Nosaltres també ho hem fet. Han vingut a dinar a casa la Garbiñe i la Montse, que entre altres coses formen part del nostre petit equip de supervivència. El millor del dinar la companyia ja que la teca, tot i sense perdre els nostres nivells de qualitat, ja l'he fotografiat més d'un cop.

La Garbiñe va portar el vi, una petita joia que tots vam homologar i vam reconèixer el seu bon gust.

Gràcies a totes dues !!!!!

http://www.adictosalalujuria.com/2010/10/destrankis-2008-celler-aixala-i-alcait.html

Cabrit al forn amb herbes aromàtiques

A què estan guapos la Tere i l'Andi? Ahir van venir a dinar i va ser molt agradable la seva companyia. Entre els problemes que té l'Andi amb el 5,6,8, el "guassaaa" de la Tere i els problemes psiquiàtrics de la seva gosa vam passar una bona vetllada.

Per dinar vam fer cabrit al forn amb herbes aromàtiques. La recepta la vaig treure fa temps d'un llibret que em van regalar al Caprabo titulat "Cocinar en casa con Caprabo y Ferran Adrià". No podrem anar al Bulli però ahir vam "esferificar" aquest cabrit a casa.

Els ingredients, els següents:

- julivert i all picat negats amb aigua.

- oli amb festucs picats, orenga, romaní, farigola, pebre i sal.

- un pot de bolets variats.

- patates al microones.

Salpebrem i untem el cabrit amb l'oli d'herbes aromàtiques i ho posem al forn a 180º durant quasi bé dos hores i anem afegint l'aigua amb el julivert i l'all perquè no quedi sec.

I cap el final afegim els bolets variats i les patates tallades per la meitat que abans les hem passat pel microones.

Per acompanyar un guacamole fet amb la Thermomix. Necessitem dos alvocats, una ceba tendra, dos tomàquets sense pell, un troç de pebrot vermell, suc de llimona, oli, sal i pebre, 15 segons, velocitat 4.

Es serveix en un bol amb Doritosi i qui vulgui que es posi una gota de Tabasco, i andalé, andaléééééé!!!!!

Aquesta xapa amb iman li va regalar la Tere al Joan. És la foto de la Montse, la germana del Joan. T'ha quedat molt xula Tere!!!!

I per acabar els postres i el cava els van portar la Tere i l'Andi. Una tartaleta de fruits del bosc amb crema. Què bona!!!!, quedava un últim troç i no se'm va resistir. Era de la pastisseria a on el Joan em volia portar quan volia lligar amb mi, jejejejeje, no vam anar mai, no va fer falta, em va lligar igualment.

GRÀCIES TERE I ANDI!!!!!!!