Sí ja sé que demà és San Fermín, la nostra amiga Esther ens ha dit que hi anirà, però nosaltres avui també hem anat de San Fermín un dia abans. El Joan ha lidiado amb el toro més xungo, sortir al carrer després de tres anys i mig de "encierro voluntario". Aquest és tot el material que ha necessitat: el respirador, la mascareta, el cinturó per controlar el tronc, la clau allen per regular el capçal i la cunya per aguantar la porta de l'ascensor mentre fem la maniobra per entrar en ell i baixar al carrer.
I tot ficat a la nostra maleta de viatge.
A les 11:00 quan li hem dit a la Tomi que deixés de fer tot que ens anàvem al carrer s'ha sorprés i s'ha alegrat molt. Només hem estat deu minuts al carrer, suficients per dir que hem fet el cim. Li hem promés a la Tomi que a la pròxima la convidarem a una cervesa.
Feia una setmana que el Joan em va dir: - a les pròximes eleccions sortiré al carrer i votaré; però abans fem la prova a veure que.
Jo com en tot respecto el seu tempo. Només puc dir que el Joan és el meu heroi i puc dir que ha vençut al toro, hay vaaaaaaaaaaaaa la ostiaaaaaaaa!!!!
T'estimo !!!!!!
4 comentaris:
ooooooooooooooooole!
si senyor, con un par!
al loro que si continuem aixi us veig al Luz de Gas cremant la nit eh?
m'alegro molt!
petons
No por favor al Luz de Gas no, que ens trobarem al Laporta.
Al lorooooo!!!, que no estamos tan mal, jejejeje.
Fieraaa !!!! Que ets un fieraaa !!! Estic molt contenta que tot hagi anat bé !! Eis ..... esa cervecita !!!
Sí Tere, esa cervecita ens la pendrem aquest dimecres amb tu, jajajajaja!!!!
Publica un comentari a l'entrada