Tomaquera

Avui volíem fer un homenatge a un lloc singular. Com portem dies parlant de cargols ràpidament ens va venir a la memòria els millors cargols que mai hem tastat. Avui parlarem del restaurant "La Tomaquera", al Poble Sec, al carrer Margarit cantonada Magallanes. El primer cop que em va portar el Joan no ens van voler donar de dinar i jo li vaig dir que allà no tornaria mai més. Ell em va dir que tenia que donar-li una segona oportunitat.



Així que passat un temps prudencial vam tornar a intentar-ho i aquest cop va ser possible sopar i degustar els magnífics cargols a la gormanda i un entrecot d'una carn molt bona. Això sí, en aquest restaurant s'havíen de respectar unes regles peculiars, com ara... no es poden fer reserves, de fet no tenen ni telèfon, tampoc pots ocupar la taula fins que no estan tots els comensals del grup, és a dir, si anèu sis a sopar han d'entrar els sis a l'hora ja que si algú arriba tard i el Manel, el propietari, descubria l'engany s'emprenyava com una mona. Tot i això, tot i les peculiaritats del Manel, totes les vegades posteriors que hi vam anar ell va ser capaç de ser sensible de les discapacitats visibles del Joan i sempre li portava l'entrecot tallat per estalviar-li la feina.

Les últimes notícies són que el Manel va morir, però que el restaurant segueix funcionant, així que qualsevol dia d'aquets montaré una expedició, amb carmanyola inclosa, a la recerca d'aquells cargols tan bons i ja us explicaré si ha estat possible.

Per cert, m'oblidava de dir que el vi que servien era bastant perillós. Aquella primera nit que vam sopar allà, al sortir del restaurant, vaig tenir que estar més de tres quarts d'hora sentada a un banc abans d'agafar el cotxe, això sí contenta com una mala cosa.