El dimecres al CCCB a una conferència sobre autoinmunitat, cervell i ment. Tots som biomolécules, això jo crec que defineix el carácter i la manera de ser, pura química. Xarla entenedora però està clar que tothom ven el seu producte com pot, tot són tractaments estupendos però parlen poc dels efectes a llarg plaç..., no vaig estar-me de fer la pregunta del millón a la que ningú fins ara m'ha respòs, aquest neuròleg sí, encara que diu ell que surt de la seva especialitat, no senyor..., en neurologia es tracta malalties autoinmunes amb interferon d'una manera molt alegre i després passa el que passa..., que quan fas la pregunta adecuada, tens la resposta esperada..., només cal saber-la fer en el seu moment que la obviedad se manifieste...
Dijous per fer temps abans de Narcís And Eco, teatre a l'aire lliure dins del recinte de l'Institut del Teatre amb una altra obra sobre els casanoves que juguen amb dos dones al mateix temps enviant-lis el mateix missatge, ell sense cap intenció de casar-se i descobert per una d'elles, amb excuses sense sentit i bora el victimisme. El mateix dia vaig acabar amb un narciciste del copón bendito (Narcís And Eco) que només estava enamorat d'ell mateix i deia que estimava a Eco...
I la nit de Sant Pere una altra obra, aquesta de titelles. Aleshores, pot un titella estimar? O patir un desamor? Ser malvat? I, a la fi, pot un titella rebel·lar-se? Doncs sí, les persones som titelles que estimem, patim desamor i altres titelles fan mal amb la mentida i el titella que estima es rebela, no té cap sortida més davant la mentida... porque se coge antes a un mentiroso que a un cojo
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada