Platillo de rap

Primer de tot salpebrem les gambes i els escamarlans, enfarinem i fregim tomb i tomb i reservem. Al mateix oli fregim el rap salpebrat i enfarinat i reservem, per després, amb el mateix oli posar la sipia tallada, una ceba i el tomàquet ratllat, sal i pebre, una mica d'all i julivert negat i bitxo. Quan la sípia estigui cuita posem un got de "fino". Poc abans de que es consumeixi el vi incorporem el rap, les gambes i els escamarlans amb una picada d'ametlles.

Bé, aquest ha estat el nostre plat principal de Nadal, un Nadal que després de molts anys ha estat tranquil, amb bona companyia i amb la seva mida justa. Pel demés tot està igual; cadascú a casa seva, els mateixos episodis de segrest i com diuen els catòlics "Déu a casa de tots" (per casa fa temps que no hi passa). El Joan ha dit ràpidament que el plat estava molt bó. Bé, que ha de dir..., al Juli li ha costat més, però quan ha estat interrogat ràpidament ha dit: ¿pero no ves que me estoy chupando los dedos?

D'alguna manera no hem estat els tres sols. El cava ens l'havia regalat l'Esther (molt bó, per cert) i els postres un bombons acabats de portar de Suïssa per la nostra amiga MªÀngels.

Gràcies a tots!!!

Feliz Cumpleaños

Dimarts passat va ser l'aniversari de la Tomi, la nostra fidel col·laboradora, i com no teníem cap de les dues ganes de cuinar vam encarregar el dinar als nostres amics del Bricciola dels que ja he parlat en altres ocasions.

Menú del dia:

- Gnocchi alla gorgonzola

- Penne alla rabiata

- Saltimbocca alla romana

- Pizza Prosciutto

- Pizza alla Putanesca

En resum un dinar entranyable, de qualitat i amb bona companyia. Ens apropem als 40...

Llobarro al meu forn

Ja he estrenat el forn nou amb un llobarro salvatge que feia 1,5 kg; però només hem fet mig, tot sencer em semblava massa, l'altre troç per un altre dia. Fàcil; oli, un niu de patates amb sal i pebre, ceba tallada, tomàquet tallat, el llobarro amb sal i pebre, i per sobre all i julivert amb aigua i el suc d'una llimona perquè no quedi sec i un got de "fino".

Era salvatge però s'ha deixat menjar, què bó!!!

Conesa i Gintonic

Magnífic dinar el que ens va portar la Tere. Un parell de bocatas de Can Conesa, el de tota la vida a la Plaça Sant Jaume, i nosaltres intentant "deconstruir" un Gintonic com manen els sibaritas d'aquesta beguda.

Avui toquen ous...

Avui ha tocat menjar ous, ja sé que fregits són poc digeribles però ens veníen de gust. Però també diuen que aporten molta energia i força, rics en vitamines A, D, E, B i rics en minerals com el ferro, fósfor, sodi, zinc i seleni.

Aquests ous estrellats són molt fàcils de fer, fregeixes patates que quedin cruixents i les apartes, fregeixes els ous i els esmicoles, fiques una mica de sal i ho barrejes tot en un motllo i per sobre unes fines lonxes de pernil.

Rico, rico, rico!!!

Gràcies amiga bloguera...

Tot va començar xafardejant el blog de la meva i única amiga bloguera que comenta sempre el meus apunts al blog. El seu blog està dedicat a les seves creacions, fa unes xulades amb llana molt originals, doncs mirant mirant en el seu blog vaig veure unes "sabatilles tigre" que li van regalar que vaig pensar: això li aniria bé al Joan pels seus peus "cubito de hielo". Així que li vaig preguntar si podia fer-me el favor d'assabentar-se a on podia comprar-les i ella de seguida va anar a preguntar a una sabateria al costat de casa seva. Mala sort, no tenien el número que li anava bé al Joan, fins i tot ens va donar l'idea d'optar de comprar una manta tipu forro polar que abriga i no pesa. I d'aquesta idea vam anar a parar a una tenda online de material tècnic de montanya buscant la manta polar i van aparèixer aquestes maravelloses sabatilles de ploma. A què són xules??? Queda pendent la manteta polar que serà el regal per Nadal.

Gràcies amiga bloguera pel teu interés i per donar-nos les idees que han estat exitoses!!!

Què ilu !!!!!

Divendres vam estrenar cuina i forn nous!!!

Ja feia temps que volíem canviar el forn perquè de tant en tant feia saltar els ploms així que parlant parlant un dia amb la meva esteticien, la Silvia, em va comentar que el seu marit es dedica a això relacionat amb electricitat, aigua, gas, instal·lacions i reparacions (Electica Crusells del carrer Eugeni d'Ors nº13).

Puc dir que treballen molt bé i estic encantada amb la cuina i el forn nous.

Fondue de formatge

Ahir vam fer una fondue de formatge. És fàcil i ràpid, això sí tota una cerimònia molt autèntica.

Comencem untant l'olla amb all, posem 100cc de vi blanc, en una tasa disolvem una cullera petita de "maizena" amb vi fred, removem 2 minuts, incorporem el formatge ratllat, 400 g de formatge gruyère, 400 g d'emmental i una mica de roquefort. Quan ja estigui tot fos afegim el licor, 20 cc de Kirch i 20 cc de vodka i una mica de pebre.

El pà el vaig comprar a Can Forner, al Ferran i la Maite, una baguette i pà de pagés; per mi va millor el de pagés que té més costra.

I per empassar la teca el vi que ens va portar l'Esther i el Balta, "Les Terrasses".

Amb el fred, un caldet...

Sembla que la temperatura comença a baixar, així que començarem a fer caldo per entrar en calor. He estrenat aquest caxarro que en un principi era per bullir pasta però jo li donc una altra utilitat. Poso les verdures, carn de vedella, pollastre, ossos, l'aigua i la sal i a bullir.

Aquesta olla és guai perquè quan ja està fet no ho has de colar perquè ja porta el colador incorporat.

I el caldo ja està llest per menjar!!!

Diada complerta

Ahir va ser un dia complert. Per començar la valenta de la Tomi em va demanar que li tallés el cabell i jo, irresponsable, li vaig dir: ah, vale. No sé si va ser del tot sincera quan acabada la feina em va dir que li agradava. Aquests són els riscos de ser una "afisioná", com diu el Joan. No us demanaré que jusgueu vosaltres, més que res per allò de que podèu ferir la meva sensibilitat.

A canvi de la feineta ella ens va preparar un plat exquisit de peus de porc amb mongetes, amb arrós d'acompanyament. En temps de crisi és com tornar una mica al passat i reprenem l'intercanvi com a sistema de pagament. Favor per favor o habilitat per habilitat, encara que la meva sigui quelcom subjectiva. El plat que ella va cuinar puc donar fé de que sí estava bó.

I per acabar el dia una visita inesperada de l'Esther i el Balta que ens van portar el sopar, uns canapés molt bons i una ampolla de vi del Priorat. I es que som fàcils de contentar, amb un plat de menjar i amb una bona companyia podem arribar a ser molt feliços (y comieron perdices...).

Regalito antes de Navidad

Quina sorpresa avui!!!, el nostre amic Juli ens ha trucat al migdia i ens ha preguntat que volíem de menú. Ha estat una idea llampec a la qual no hem pogut resistir-nos i és clar, ja que la seva feina està a prop dels, per nosaltres, els millors Sawarmes de la ciutat ràpidament hem contestat amb un caprici del que no disfrutàvem feia més de tres anys. Tant és així que no ens ha donat temps de fer-li una pancarta de benvinguda.

I de postres, una capça ben plena de pastissets típics àrabs que per "desgràcia" mels tindré que menjar jo sola (d'aquí la meva alegria desvordada a l'hora de rebre'l) , ja que al Joan els dolços no l'emocionen. Ell ja li ha reclamat que després de 30 anys d'amistat encara no li hagi portat mai uns bons talls de pernil, però és el seu amic i les satisfaccions no totes entren per la boca.

Gràcies Juli, t'estimem!!!

Nosaltres Papa no!!!, nosaltres pipes!!!

Tonelades de pipes, i d'aquestes, grans i lleugerament salades. Les del Condis marca Parés també estaven bones però les van deixar de portar. Aquestes les compro a una petita tenda de "chuches" de Joan Güell i de moment no m'han fallat les existències.

5-0

Mamma Mia !!!, quin espectacle futbolístic i "pitzero". Feia molt de temps que no menjàvem pizza del Bricciola. El Juli ahir va tenir el detall d'anar a buscar el sopar al Bricciola, una putanesca per ell i una prosciutto per nosaltres.

VISCA EL BARÇA !!!

Sorpresa!!!

Fa 10 anys, una tarda d'estiu el Joan parlava amb la Montse, una amiga seva del Lluçanés, sentats a la vorera que envolta la Plaça Major del poble quan de sobte li va veure les arracades que portava i li va dir:

- Quines arracades més xules portes!!!

El Joan mentres deia això pensava que de ben segur m'agradarien ja que per nosaltres la lluna sempre ha tingut un sentit molt especial. Per ell jo sóc la seva lluna que li dona equilibri al gir de la seva vida i ell es representa a si mateix amb un estel protegit pels seus braços. És per això que quan va veure aquelles arracades el primer pensament va ser per mi.

La sorpresa ha estat que avui rebem un paquet amb un llibre de fotos del Martínez, un DVD del 2-6 del Barça i dintre de la capça estaven les arracades que aquell dia de fa 10 anys tant li van agradar al Joan. Però la dubte inicial ha estat confirmada per la Montse quan ens ha dit que eren les seves arracades. Per ben poc ens posem a plorar tots dos, així que vull dir, en aquest racó de les meves coses que serà tot un honor i un plaer lluir les arracades de la Montse a les meves orelles.

Tenia raó el Joan, són molt maques!!!

Gràcies Montse!!!

Gracias eternas Sara...

Ahir vam fer una paella per convidar a la Sara a dinar. Ella es va encarregar del cava, molt bó per cert, i va portar aquest fabulós pastís; a Joan els dolços no li diuen res però a mi sí. Així que la Sara em va fer molt feliç, per un altre dia queda pendent fer una pernilada així contentarem al Joan. La Sara és una persona que sempre ha estat a disposició de tothom fins el punt que s'ha oblidat d'ella mateixa.

¡¡¡Gracias eternas Sara, y cuídate !!!

Canelons de ceps amb crema parmesà

Ja ha començat la temporada de bolets. L'altre dia vaig comprar ceps per fer una recepta del Cuines de TV3. Començem tallant porro i ceba, ho sofregim tot amb oli i una mica de mantega, quan estigui dauradet afegim els ceps també tallats i reservem. Bullim la pasta de caneló i omplim amb el relleno que hem reservat, a la recepta original utilitzaven pasta tipus Wanton. Per fer la crema parmesà, posem en un cassó la crema de llet i el parmesà ratllat. Emplatem i cobrim amb la salsa i gratinem al forn, per decorar posem una mica de tòfona per sobre.

Amb tots vosaltres..., la Tere!!!

Quin dia més maravellós dimecres passat!!!

Va venir a dinar amb nosaltres la Tere. No direm els anys que feia que no ens vèiem, per allò de no delatar l'edat, però malgrat els minuts inicials molt aviat es va engrescar la conversa i va ser un dinar molt entranyable.

El dinar, ja que aquest és un blog on el menjar és quelcom important, va ser un arròs negre Thermomixero remullat amb un albarinyo que vaig comprar als meus amics de la bodega del carrer Melcior de Palau que entrava directament al reg sanguini. Ella va portar uns dolços i un parell de regalets que ens van fer molta il·lusió.

A ella li agrada fer manualitats i fa collarets, arrecades, anells, etc... amb una tècnica molt original i em vaig quedar uns quants, així que entre unes coses i altres em vaig engreixar uns quants kilets.

De ben segur que repetirem la trobada ja que per nosaltres va esdevenir tot un plaer compartir amb ella un dimecres i feia temps que no gaudíem d'una companyia tan agradable.

Gràcies Tere!!!

Popets en un llit cruixent de bacon

Aquest és un platet per fer un aperitiu, bé per començar un bon dinar.
Primer he fet el cruixent de bacon, les tires han de ser molt fines les passem per la paella i retirem. En el mateix oli amb el sabor a bacon posem ceba fineta i la fregim una mica no del tot i la reservem a la paella. Per altra banda els popets nets els fem amb la Thermomix. Afegim els alls i julivert 4 segons a velocitat 5, afegim 50 g d'oli programant 5 minuts, temperatura Varoma, velocitat 1. A contiuació col·loquem la papallona i afegim els popets, sal, bitxo 30 minuts, temperatura Varoma, gir a l'esquerra, velocitat cullera. Quan estiguin els popets els incorporem a la paella amb la ceba mig feta, l'acabem de fer amb una mica de conyac i els pèsols.
I ara és el moment de montar el plat; les tires de bacon seran el llit dels popets amb la ceba i quatre pèsols per sobre.

Spaguetis amb camagrocs

Avui mentres vèiem la nova victoria de l'Alonso a la Formula 1 ens cruspíem uns boníssims spaguetis amb sofregit de camagrocs. No té cap secret el plat, es tracta d'afegir els bolets al sofregit aprofitant que ara és temporada. Cal insistir que la pasta queda "al dente" amb la Thermomix.

Alfàbrega

Ahir vam convidar a la Tomi a dinar.

Ja li vaig dir:

- Vienes de invitada, no hace falta que traigas nada y no vas a hacer nada, vale?

Però com ella és així ens va portar aquesta bonica planta d'alfàbrega. I llegint les propietats que té aquesta planta m'he quedat sorpresa. Afavoreix la digestó, útil per la gastritis, estimula la gana, tranquil·litzant, va bé pel mal d'alçada, per problemes d'infeccions bucals, enforteix el cabell i evita la caiguda. A més repeleix els mosquits, el seu origen és l'Índia o es considera sagrada.

Bacalao, de Bilbao?

No crec que sigui de Bilbao, sembla que el porten d' Islàndia, el que sí és segur que l'he comprat a la Tere que té un bacallà molt bó. Aquesta recepta feia temps que no la feia i és molt fàcil. Per una banda agafem els tomàquets i els escaldem, els pelem, els tallem i reservem. En una cassola posem oli i fregim uns alls pelats sencers, li posem sal, pebre, bitxo, farigola i orenga, retirem del foc i afegim un got d'aigua; reservem aquest sofregit d'herbes aromàtiques amb els tomàquets. I per últim enfarinem els lloms de bacallà desalats i els posem al forn a 150º durant 10-15 minuts. Emplatem posant els tomàquets i el llom de bacallà amb la salsa per sobre.

No us oblideu de comprar pà per sucar, je, je !!!

Ravioli de gamba i ceps amb oli de tòfona

Aquest és un plat que quan el fem ens fa recordar el descubriment d'un meravellós restaurant a Sort que es diu "Fogony". Va ser un any que vam estar a Tavascan de vacances i vam anar a petar allà, coses del destí. És el restaurant a qui agraïm que despertés en nosaltres el gust per la cuina. Això són raviolis de gamba amb ceps i oli de tòfona. Començem forrant amb film transparent una taula d'aquestes per picar la verdura. Pelem les gambes les col·loquem a sobre de la taula forrada i les tornem a forrar amb film, i amb una altra taula a sobre xafem les gambes, quedaran planes, i això al congelador (taula amb film i gambes xafades). Mentres fem l'oli de tòfona, ratllem la tòfona i li posem oli i ho posem un moment al foc i reservem. Al igual fem amb els ceps els passem una mica per la paella i reservem. I ara només es tracta de quan anem a menjar treiem la gamba congelada li retirem el film i emplatem, fem un llit de gamba, a sobre els ceps i tanquem amb un altre llit de gamba, tirem per sobre l'oli de tòfona i al forn molt poquet. Bé és una mariconada de plat que no és per omplir-se, però sí per delectar-nos amb els sabors.

Ozú que Ossobuco !!!

Una altra recepta per la Thermomix. Primer salpebrem la carn i la farinem per passar-la per la paella. Reservem la carn. L'oli el farem servir pel sofregit. Ara explico el que fem amb la Thermo. Fiquem dos pastanagues, una ceba, una dent d'all i api, 10 segons velocitat 4. Posem l'oli que hem reservat i afegim més fins completar 100 gr, incorporem 500 gr de tomàquet triturat programem 15 minuts, temperatura Varoma, velocitat 1. Després posem 250 gr de vi blanc, 100 gr d'aigua, sal i pebre, programem 5 minuts, temperatura 100º, velocitat 1. Posem la salsa a la paella, jo a més li he afegit uns xampinyons, amb la carn i fem "chup chup" una bona estona perquè la carn quedi tendra. El toque final una mica de julivert picat i emplatem amb arrós blanc.

Records

Llàstima no tenir un vídeo d'aquells temps, llavors era un luxe tenir una càmara de vídeo o potser no existien i al màxim que es podia aspirar era una càmara de super 8. Només he pogut arreplegar aquestes fotos.

Turbot a l'oli d'all i julivert

Ahir vam estar a la lluna per celebrar el meu cumple i ens vam emportar el nostre menjar liofilitzar i esferificat intergalàctic que vam preparar a la nostra nau espacial independestista. Era turbot a la planxa amb un oli d'all i julivert, simple però boníssim, acompanyat amb una mica de ceba i tomàquet amb el mateix oli. I per rebaixar el menjar vam sortir a donar un passeig per la lluna sense gravetat.

De vacances a la lluna

Avui faig 39 anys i per celebrar-ho hem anat de viatge a la lluna. Bé, de fet portem uns anys a la lluna, i no la de "València" com es diu vulgarment. Així que només sortim de la nostra bombolleta per fer els nostres viatges llunàtics.

Rollitos primavera

Les fulles de Brick les hem comprat al Corte Inglés marca JR. Per fer el farcit he picat pastanaga, ceba, col, all, i he afegit carn picada. Es posa 70 gr d'oli a la Thermomix, 3 minuts, temperatura Varoma, velocitat 1. Posem la papallona i les verdures amb la carn, sal i pebre i programem 15 minuts, temperatura 100º, velocitat 1. Omplim les fulles de Brick amb el farcit fem els "rollitos", els fregim amb oli de girasol i emplatem amb una mica de soja.

Bé, ens haurem d'acostumar al menjar xinés ja que la Xina representa la segona potència econòmica mundial emmascarada amb un comunisme dictatorial i alts nivells de pobresa, quina paradoxa.

Pollo al ají

El jueves pasado a Tomi le apetecía hacer ella la comida, típica de Bolivia, pollo al ají. Primero se fríe el pollo con sal y pimienta, se aparta. En ese aceite se fríe cebolla y ajo, se vuelve a colocar el pollo y a parte se tritura el ají sin pepitas (lo hicimos con la Thermomix) y un poco de agua que se incorpora al pollo con un poco de orégano y comino. Se deja un buen rato que haga "chup chup"y se le añaden los guisantes. Para acompañar arroz blanco y patatas deshidratadas con crema de maní con cebolla y tomate picado para rebajar el sabor del picante. El toque final, peregil picado por encima. ¿Qué podemos decir de este plato?, es un plato muy elaborado, delicioso, potente y hecho con mucho amor.

¡¡¡Gracias Tomi!!!

FlashMob de l'APM a L'illa Diagonal

TV3 - Alguna pregunta més? - "Jo sóc un Homo APM?", la cançó de l'estiu

Univers de xocolata

Això que sembla una constel·lació de planetes és un pastís de xocolata que la Montse ens ha portat de postres per un agradable dinar d'estiu. I qui és la Montse?, doncs un àngel que a vegades sen's apareix i que ens regala la seva companyia.

Tan sols afegir: MOLTES GRÀCIES MONTSE!!!

Máquina cortapelos

Portem molts anys sense anar a la perruqueria i carai els diners que hem estalviat. L'altre dia vam substituir la màquina antiga per la nova, es que tenia molts kilòmetres fets, necessitava jubilar-se.

Bé, adèu a una i benvinguda a l'altra !!!, y punto pelota !!!

Cumple Joan

Ahir va ser el cumple del Joan, 49, quasi el mig segle. Com diu ell: "mai hagués pensat arribar fins aquí", però com l'estimo molt això li dona forçes per aguantar una mica més.

Va trucar la Cristina per felicitar-lo i va venir a dinar el Juli que l'altre dia el van confondre amb un inspector de comerç en un pub acabat d'inaugurar. I es que com és tan serio i va anar molt aviat i per deformació professional no parava de mirar-ho tot el del pub estava acollonit perquè encara no tenien tots els papers.

Per dinar un bon vi, arròs negre i cabrit al forn. Al Juli li va costar però al final va dir que estava tot molt bó. Nosaltres sempre el tractem a ell com un inspector gastronòmic i es que un dia ens va dir que la paella estava "dolça", i des de llavors anem amb peus de plom. Tot serà que també a ell ens l'estimem molt.

Amistat

Des de la setmana passada sabíem que ahir vindria Maite a veuren's, i volíem delectar-la amb una bona cervesa. Així que vaig a anar a buscar unes cerveses belgues a la nostra bodega del barri, em vaig fixar en una frase que commemorava l'imatge del pare de la mestressa de la bodega que deia: "llevo más de cincuenta años en el negocio porque sé que lo que vendo es bueno". I és veritat, tot ho tenen bó i tenen de tot. Em vaig enterar que son pare feia un any havia mort, la filla amb els ulls vidriosos em deia que la relació que tenia amb ell era de pare i filla però a més d'amic, em va semblar realment maco.

Aquí està la cervesa fresqueta que va entrar de maravella per disfrutar d'una bona amiga. L'amistat fa relacionar les persones en temps i indrets, i jo diria que cada persona és un univers tan o més enigamàtic com l'infinit.

Fondue

Diumenge, 1 d'agost, 17:00 h.
Programació televisiva:
La 1- "El Forastero" (bodrio de pel·lícula-serie B)
La 2- "Memoria de España" (bodrio de documental, incalificable)
TV3- "El medalló" (una del Chaquichan, sense comentaris)
Cuatro- anuncis i més anuncis...
Telecinco- No la veiem mai
La Sexta- "Padre de familia" (no sabem de que va)
Antena 3- "Obsesión" (Cuidado !!!, aquesta peli no té res a veure amb la bona)
8TV- Una del Oeste però dolentaaaaa, dolentaaaa

Devant del panorama televisiu ho hem compensat amb una Fondue que avui estrenàvem. Ja sé que no és un plat d'estiu, però d'alguna manera havíem d'alegrar el diumenge.

Hem utilitzat carn de vedella, de pollastre i xistorra amb ceba, pebrot i albergínia; les salses per acompanyar les hem comprat al Corte Inglés que ja les venen preparades.

Hem fet un "revival" de quan anàvem al Born, a un restaurant petitet, amb unes escales de cargol, on també feien fondues.

Estimar

Hoy a las 2:05 ha nacido Aitana con 3,730 kg, es la hija de una amiga de Tomi, llevaba dos días yendo y viniendo del hospital y al fin ya ha nacido. Tomi controlaba las contracciones que eran cada 3 minutos y rápido un taxi y para el hospital, el taxista estaba preocupado por si le ensuciaba el coche pero Tomi le decía a Jannethe que para dentro y al hospital pitando. Al llegar volvían las contracciones y Jannethe se apoyaba en la estatua que hay fuera con una madre amamantando a una criatura; y Tomi para desdramatizar le decía a la futura mamá:

- ¡¡¡ten cuidado Jannethe que le vas a arrancar la cabeza a la estatua!!!, ja, ja, ja...

Con las prisas se olvidaron la ropa de la niña y la cámara de hacer fotos. Ésta es una foto hecha con el móvil de Tomi que ha estado durante todo el parto, la nombraremos fotógrafa y comadrona profesional.

Que curiós ahir a la tarda va venir Cris, una molt bona amiga, i vam petar la xerrada. El tema era "ser pares" i "ser fills", tema ric per debatre, i entre sentiments i definicions crec haver arribat a la conclusió que quan un decideix tenir fills l'únic que el mou són les ganes d'estimar. Li podem dir "instint", ho podem relacionar amb l'educació donada des de fa molts anys però a la fi tot es resumeix en això: ESTIMAR.

Com diu el Joan, això que surt de dins, de les entranyes.

Per cert Cris, la Gellie està guapíssimaaaa. Ojo peligro!!!

Cortines noves !!!

A què són xules i alegres?, ahir les vaig anar a comprar a "Casa Viva" del carrer Galileu, que hi han unes coses maquíssimes, a més estaven bé de preu, millor que al Corte Inglés que pel preu d'una he comprat dos. Cada dia que passa sóc més "maruja" !!!, ja,ja,ja,ja ...

Amanida d'arròs amb gambes

Un altre plat del Cuines de TV3 que vam fer ahir, aquest és del restaurant Hispània d'Arenys de Mar, Caldetes. Per començar es bulleix l'arròs el colem, rentem amb aigua i reservem. Salpebrem les gambes i les posem en una paella amb oli, all laminat i bitxo i les retirem. Colem l'oli en un bol junt amb julivert picat, suc de llimona, l'arròs i les gambes pelades; emplatem i a disfrutar.

I després d'aquest àpat ens va venir a veure la nostra fada, l'Esther, vam passar una tarda molt agradable.

Bé, aquest plat d'arrós no té res a veure amb cap plat d'arròs dels xinos, i com que sabem el que sabem dels xinos no crec que mengem mai més menjar xinés, aquí teniu un enllaç per veure al Buenafuente entrevistant a Mao, és la conya.

http://www.youtube.com/watch?v=oxjwjeeyAOc